Ferruccita

Ferruccita
Ferruccita de color blanc, sobre avogadrita (groga marronosa)
Fórmula química	Na[BF₄]
Epònim	Ferruccio Zambonini (en)
Localitat tipus	Vesuvi, Província de Nàpols, Campània, Itàlia
Classificació
Categoria	halurs
Nickel-Strunz 10a ed.	3.CA.05
Nickel-Strunz 9a ed.	3.CA.05
Nickel-Strunz 8a ed.	III/B.01
Dana	11.2.3.1
Heys	8.12.1
Propietats
Sistema cristal·lí	ortoròmbic
Estructura cristal·lina	a = 6,82Å; b = 6,25Å; c = 6,77Å;
Color	incolor a blanc
Exfoliació	bona en {100}, {010} i {001}
Duresa (Mohs)	3
Densitat	2,496 g/cm³ (mesurada); 2,511 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiques	biaxial (+)
Índex de refracció	nα = 1,301 nβ = 1,301 nγ = 1,307
Birefringència	δ = 0,006
Angle 2V	mesurat: 11°, calculat: 22°
Dispersió òptica	r > v forta
Més informació
Estatus IMA	mineral heretat (G)
Any d'aprovació	1933
Símbol	Fru
Referències	[1]

La ferruccita és un mineral de la classe dels halurs. Rep el seu nom del mineralogista italià Ferruccio Zambonini (1880-1932).

La ferruccita és un halur de fórmula química Na[BF₄]. És un mineral isostructural amb l'anhidrita, amb NaClO₄ i KMnO₄. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic, formant diminuts cristalls tabulars. La seva duresa a l'escala de Mohs és 3. Segons la classificació de Nickel-Strunz, la ferruccita pertany a «03.CA: Halurs complexos, borofluorurs» juntament amb l'avogadrita i la barberiïta.

Va ser descoberta l'any 1933 a les fumaroles volcàniques actives del Vesuvi, a la Província de Nàpols (Campània, Itàlia), associada a malladrita, sassolita, avogadrita i hieratita. És l'únic indret on se n'ha trobat aquesta espècie mineral.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ferruccita