Fluorarrojadita-(BaNa)

Fluorarrojadita-(BaNa)
Fórmula química	BaNa₄CaFe13Al(PO₄)11(PO₃OH)F₂
Epònim	grup de l'arrojadita
Localitat tipus	Mina Elisabeth, Gemerská Poloma, Comtat de Rožňava, Regió de Košice, Eslovàquia
Classificació
Categoria	fosfats
Propietats
Sistema cristal·lí	monoclínic
Estructura cristal·lina	a = 16,563(1) Å; b = 10,0476(6) Å; c = 24,669(1) Å; β = 105,452(4)°
Grup puntual	m - domàtica
Grup espacial	bb
Color	marró groguenc a groc verdós
Fractura	irregular, desigual
Tenacitat	fràgil
Duresa (Mohs)	4,5 a 5
Lluïssor	vítria, grassa
Color de la ratlla	groc molt clar
Densitat	3,61(2) g/cm³ (mesurada); 3,650 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiques	biaxial (+)
Pleocroisme	no pleocroica
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA2016-075
Any d'aprovació	2016
Símbol	Fajd-BaNa
Referències	[1]

La fluorarrojadita-(BaNa) és un mineral de la classe dels fosfats, que pertany al grup de l'arrojadita. Anomenada segons l'esquema de la nomenclatura IMA per a minerals del grup de l'arrojadita. A la fluorarrojadita-(BaNa), el Fe²⁺ és un catió dominant al lloc M (de manera que el nom arrel és arrojadita) i s'afegeixen dos sufixos al nom arrel segons el catió dominant de l'estat de valència dominant als llocs A1 (Ba²⁺) i B1 (Na⁺). Al nom d'arrel s'afegeix un prefix fluor, ja que F^- és dominant per sobre (OH), al lloc W.

La fluorarrojadita-(BaNa) és un fosfat de fórmula química BaNa₄CaFe₁₃Al(PO₄)₁₁(PO₃OH)F₂. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 2016, i la primera publicació data del 2018. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 4,5 i 5.

Els exemplars que van servir per a determinar l'espècie, el que es coneix com a material tipus, es troben conservats a les col·leccions del departament de mineralogia i petrologia del Museu Nacional de Praga (República Txeca), amb el número de catàleg: p1p 13/2016), i a les col·leccions del departament de mineralogia i petrologia de la Facultat de Ciències Naturals de Bratislava (Eslovàquia), amb el número de catàleg: 7401.

Va ser descoberta a la mina Elisabeth, que es troba a Gemerská Poloma, dins el comtat de Rožňava (Regió de Košice, Eslovàquia). També ha estat descrita a la pegmatita núm. 31 del camp de pegmatites de Nanping, a Fujian (Xina). Aquests dos indrets són els únics de tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral.