|
Francisco Espínola
Francisco Espínola, més conegut com a Paco Espínola (San José de Mayo, 4 d'octubre de 1901 – Montevideo, 26 de juny de 1973), va ser un escriptor, periodista i professor uruguaià pertanyent a la «Generació del centenari». BiografiaNascut a la ciutat uruguaiana de San José de Mayo, Espínola era contrari a la dictadura de Terra i, com a resultat, va ser empresonat durant part del mandat d'aquest president. Va escriure contes per a nens, novel·les i obres de teatre.[1] Va ser professor de llengua i literatura castellanes a l'Institut Normal de Montevideo des de 1939, i professor de literatura en ensenyament secundari des de 1945, mentre que va exercir la docència en estilística i composició literària a la Facultat d'Humanitats i Ciències de l'Educació de la Universitat de la República. El 1961 va rebre el Premi Nacional de Lletres.[2] Espínola va destacar en la seva capacitat de transmetre la literatura també de forma oral. Durant els seus darrers anys de vida, va participar activament com a militant del Partit Comunista de l'Uruguai (PCU). Va morir el 26 de juny de 1973, abans del cop d'estat d'aquell any que donaria lloc a la dictadura militar que s'estendria fins al 1985.[1] Obra
Referències
Enllaços externs A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Francisco Espínola |
||||||||||||||
