Francisco Fernández de Béthencourt
Francisco Fernández de Bethencourt (Arrecife, 27 de juliol de 1851 - Alacant, 1 d'abril de 1916) fou un advocat, polític i historiador canari, diputat a les Corts Espanyoles durant la restauració borbònica i membre de la Reial Acadèmia de la Història. BiografiaEstudià al seminari de Las Palmas i a l'Escola de Dret de La Laguna. El 1879 es traslladà a Madrid, on es llicencià en dret a la Universitat Central de Madrid. Durant el sexenni democràtic participà en activitats a favor de la restauració de la monarquia, i un cop instaurada la restauració borbònica milità en el Partit Liberal Conservador d'Antonio Cánovas del Castillo, amb el que fou elegit diputat per Santa Cruz de Tenerife a les eleccions generals espanyoles de 1891[1] i senador per les Illes Canàries en les legislatures 1903-1904 i 1904-1905.[2] Entre 1879 i 1890 va fer un treball recopilatori sobre els blasons i el nobiliari de les Illes Canàries i començà un altre sobre genealogia i heràldica de la monarquia espanyola, pels quals el 1895 fou nomenat gentilhome de cambra amb exercici del rei, el 1900 fou escollit acadèmic de la Reial Acadèmia de la Història i 1914 va ocupar la cadira K de la Reial Acadèmia de la Llengua.[3] Entre altres honors, fou elegit president d'honor de l'Acadèmia Imperial i Reial Adler de Viena, president d'honor de l'Acadèmia del Consell Heràldic de França, membre de l'Acadèmia Heràldica de Pisa i de l'Institut Heràldic Italià.[4] També va rebre les grans creus de l'Orde de la Immaculada Concepció de Vila Viçosa de Portugal i del Reial Orde Noruec de Sant Olaf.[5] Obres
Referències
Enllaços externs
|