Frank Benford
Frank Benford (Johnstown, 29 de maig de 1883 - Schenectady, 4 de desembre de 1948) fou un enginyer electrònic i físic estatunidenc conegut per redescobrir i generalitzar la que és coneguda com a Llei de Benford, una distribució estadística sobre la freqüència del primer dígit en un conjunt de dades.[1] Benford també és conegut per haver inventat el 1937 un instrument per mesurar l'índex de refracció del vidre. Com a expert en mesures òptiques, va publicar 109 articles en els camps de l'òptica i les matemàtiques i va aconseguir 20 patents d'instruments òptics. La seva data de naixement és dubtosa, considerant-se el 29 de maig o el 10 de juliol, de 1983. Després de graduar-se a la Universitat de Michigan el 1910, treballà per la General Electric fins que es jubilà el juliol de 1948. Morí sobtadament a casa seva, el 4 de desembre d'aquell mateix any. Referències
|