G
La G és la setena lletra de l'alfabet català i cinquena de les consonants. Rep el nom de ge. Els romans usaven la C, K i Q per a escriure el so /k/; la C havia adoptat també el so /g/, i el professor Espuri Carvili Ruga va donar difusió a la lletra G, que ja es coneixia anteriorment, per diferenciar la consonant gutural g de la C, afegint-li una petita lletra gamma a la C, i la va inserir entre la F i la H,[1] per analogia a l'ordre de l'alfabet grec (que allà tenia la zeta Z entre digamma F i eta H). FonèticaRepresenta el fonema oclusiu velar sonor /g/ davant les lletres a (gas), o (gos), u (agut, l (gla) i r (gra). Per convenció ortogràfica, hom recorre al dígraf gu per a representar aquest fonema davant de e (guerra) i i (guineu). També hom recorre al dígraf gü amb dièresi a la ü, per a representar-lo quan va seguit del fonema wau seguit alhora de e o de i (és a dir, /gwe/ (aigües), /gwi/ (pingüí). Representa la fricativa postalveolar sonora de l'alfabet fonètic internacional davant les lletres e (gerro) i i (ginesta). Excepcionalment, pot representar el fonema prepalatal africat en mots com desig, mig i trepig i altres que contenen el dígraf ig. Significats de G
(lol) Símbols derivats o relacionats
Referències
|