Héron

Héron

Bandera
Tipus	municipi de Bèlgica
Localització
50° 33′ N, 5° 05′ E / 50.55°N,5.08°E / 50.55; 5.08
Estat	Bèlgica
Regió	Valònia
Província	província de Lieja
Districte	districte d'Huy
Capital	Héron
Conté la subdivisió	Couthuin Lavoir
Població humana
Població	5.277 (2018) (137,71 hab./km²)
Idioma oficial	francès (predomini lingüístic)
Geografia
Part de	Emergency zone Hesbaye-Meuse-Condroz (en) Zone de police Hesbaye-Ouest (fr)
Superfície	38,32 km²
Limita amb	Burdinne Wanze
Organització política
• Mayor of Héron (en)	Eric Hautphenne (en) (2005–)
Identificador descriptiu
Codi postal	4218 i 4217
Fus horari	UTC+01:00
Prefix telefònic	085
Lloc web	heron.be

Héron és un municipi belga de la província de Lieja, a l'antic comtat d'Haspengouw. L'1 de setembre de 2009 tenia 4766 habitants.^[1]

L'1 de setembre de 1830, només unes setmanes abans de la revolució belga, Guillem I dels Països Baixos va atorgar a John Cockerill una concessió d'unes 450 hectàrees de mines de fer, situades al territori dels municipis de Couhtuin, Lavoir i Huccorgne, el que va ser l'inici d'un breu període d'industrialització. Aquestes explotacions, esdevingudes poc rendibles, faç a les importacions de millor preu, van aturar-se després de la segona guerra mundial. Al nucli de Roua també es van explotar uns jaciments de plom, però com que eren d'un accés molt difícil per a la infiltració d'aigua la mina va haver de tancar-se el 1875.

El municipi actual va crear-se a l'1 de gener de 1977 després de la fusió de Héron, Couthuin, Lavoir i Waret l'Évêque.

Tret d'un interludi industrial molt curt al segle xix, la major activitat econòmica sempre va ser l'agricultura i uns indústries derivades: molí de farines biològiques, fabricació d'aliments per a bestiam,. Des de la fi del segle passat, es va començar la viticultura al Fond du Ry.

• • Boingt

• • Marsinne
  • Roua

• L'edifici de 1866 de l'arquitecte Jean-Lambert Blandot que va aposentar l'administració municipal, l'escola i el jutjat de pau d'Héron
• La capella de Lavoir, al cim d'un turó, probablement al lloc d'una fortalesa medieval.
• La Ferme du Château (masia del castell), una masia quadrilàter típica d'Haspengouw. A l'edat mitjana era la seu d'un jutjat feudal.
• Tres masies dels (segles xvi i xvii), unes de les més velles d'Haspengouw al nucli de Marsinne, un antic al·leu de la col·legiata de la Mare de Déu de Huy.
• El pou i l'església de Sant Hubert de Waret l'Évêque.

En altres projectes de Wikimedia:
	Commons