Hans-Dietrich Genscher
 | (2014)  |
|
|
| Naixement | 21 març 1927
Reideburg (Alemanya) |
|---|
| Mort | 31 març 2016 (89 anys)
Pech (Alemanya) |
|---|
| Causa de mort | aturada cardiorespiratòria |
|---|
|
| Membre del Bundestag |
|---|
10 novembre 1994 – 26 octubre 1998
|
| Membre del Bundestag |
|---|
20 desembre 1990 – 10 novembre 1994
|
| Membre del Bundestag |
|---|
18 febrer 1987 – 20 desembre 1990
|
| Membre del Bundestag |
|---|
29 març 1983 – 18 febrer 1987
|
| Ministre d'Afers Exteriors d'Alemanya |
|---|
4 octubre 1982 – 17 maig 1992
← Helmut Schmidt – Klaus Kinkel →
|
| Vicecanceller d'Alemanya |
|---|
| 4 octubre 1982 – 18 maig 1992 |
| Membre del Bundestag |
|---|
4 novembre 1980 – 29 març 1983
|
| Membre del Bundestag |
|---|
14 desembre 1976 – 4 novembre 1980
|
| Ministre d'Afers Exteriors d'Alemanya |
|---|
17 maig 1974 – 17 setembre 1982
← Walter Scheel – Helmut Schmidt →
|
| Vicecanceller d'Alemanya |
|---|
16 maig 1974 – 17 setembre 1982
← Egon Franke – Jürgen Möllemann → |
| Membre del Bundestag |
|---|
13 desembre 1972 – 13 desembre 1976
|
| Ministre Federal de l'Interior d'Alemanya |
|---|
22 octubre 1969 – 7 maig 1974
← Ernst Benda – Werner Maihofer →
|
| Membre del Bundestag |
|---|
20 octubre 1969 – 22 setembre 1972
|
| Membre del Bundestag |
|---|
19 octubre 1965 – 19 octubre 1969
|
| Whip en cap FDP |
|---|
| 1965 – 1969 |
|
|
|
| Residència | Wachtberg |
|---|
| Religió | Protestantisme |
|---|
| Formació | Universitat de Leipzig (–1949)
Universitat de Halle - ciència del dret, economia general (1946–)
Universitat d'Hamburg
Hans-Dietrich-Genscher-Gymnasium |
|---|
|
| Camp de treball | Política i política exterior |
|---|
| Lloc de treball | Bonn |
|---|
| Ocupació | polític, escriptor de no-ficció, militar, ministre de l'interior, professor d'universitat, advocat, assessor judicial, ministre d'Afers Exteriors |
|---|
| Ocupador | Universitat Lliure de Berlín, professor honorari (1994–1995)
FDP, investigador post-doc (1956–1959)
Universitat de Magúncia |
|---|
| Partit | Partit Democràtic Lliure (1952–)
Partit Liberal Democràtic d'Alemanya (1946–1952)
Partit Nacionalsocialista Alemany dels Treballadors (1944–1945) |
|---|
| Membre de | |
|---|
|
| Branca militar | 12è Exèrcit |
|---|
| Rang militar | caporal |
|---|
| Conflicte | Segona Guerra Mundial
batalla de Berlín |
|---|
|
|
| 23 maig 2004 | eleccions presidencials alemanyes de 2004 |
|
|
|
| Cònjuge | Barbara Genscher (1969–) |
|---|
|
|
Signatura  |
|
| Lloc web | genscher.de |
|---|
 
 
 |
Hans-Dietrich Genscher (Reideburg, 21 de març de 1927 - Pech, 31 de març de 2016) fou un polític i advocat alemany. Fou ministre d'Afers estrangers de la RFA entre 1974 i 1992.
Biografia
Nascut el 21 de març de 1927 a la ciutat de Reideburg, Saxònia-Anhalt, prop de Halle. El seu pare, advocat, va morir quan Genscher tenia nou anys.[1] El 1943, va ser reclutat per servir com a membre del Personal de Suport de la Força Aèria (Luftwaffenhelfer) als 16 anys. Als 17 anys, prop del final de la guerra, ell i els seus companys soldats es van convertir en membres del Partit Nazi a causa d'una sol·licitud col·lectiva ("Sammelantrag") de la seva unitat de l'Wehrmacht. Més tard va dir que en aquell moment no n'era conscient.[2] Al final de la guerra, Genscher va ser desplegat com a soldat al 12è Exèrcit (Wehrmacht) del general Walther Wenck, que aparentment estava dirigit per alleujar el setge de Berlín. Després de la rendició alemanya va ser un presoner de guerra americà i britànic, però va ser alliberat al cap de dos mesos.[3] Després de la Segona Guerra Mundial, va estudiar dret i economia a les universitats de la Halle i Leipzig (1946–1949) i es va unir a l'Alemanya de l'Est al Partit Liberal Democràtic d'Alemanya el 1946.[4]
Vida política
El 1952 fugí a la República Federal d'Alemanya, on va entrar a formar part del Partit Democràtic Lliure d'Alemanya (FDP). El 1954 aconseguí aprovar les proves d'accés a la titulació d'advocat a Hamburg i obrí un bufet d'advocats a Bremen.[1]
El 1965 fou escollit diputat pel Bundestag, Parlament a la República Federal d'Alemanya, per la ciutat de Bremen. Aquesta acta de diputat la conservà fins al 1998, any en el qual es retirà de la política activa.[5] El canceller Willy Brandt, que hagué de formar una coalició de govern entre el SPD i el FDP, el va nomenar Ministre d'Interior en el seu govern de 1969, per esdevenir Ministre d'Afers Exteriors i Vicecanceller del govern el 1974, càrrec que desenvolupà fins al 1992, any en què abandonà el govern per raons de salut.[1][6]
Formant part del govern Dietrich Genscher fou un dels impulsors de l'Ostpolitik. El 1982 el seu partit polític decidí canviar de política i donà suport a la CDU, amb Helmut Kohl al capdavant i convertint-lo en canceller. Gescher aconseguí mantenir la seva posició dins el govern, gràcies a la seva alta popularitat entre el poble alemany, sent un dels principals artífexs de la guerra freda i arquitecte de la reunificació alemanya el 1990.[7][8] Un defensor de la Realpolitik, Genscher s'ha anomenat "un mestre de la diplomàcia".[9]
El 1990 li fou concedit el Premi Príncep d'Astúries de Cooperació Internacional per la seva decisiva contribució a la construcció de la Comunitat Europea, la seva actitud en els processos de desarmament, el seu esforç de crear un sistema de seguretat paneuropeu i la seva defensa dels drets humans.[10]
Genscher fou un participant actiu en el desenvolupament de la Unió Europea, prenent part activa en les negociacions de redactat de l'Acta Única Europea.[11]
Genscher va morir a casa seva als afores de Bonn a Wachtberg el 31 de març de 2016 d'una insuficiència cardíaca, 10 dies després del seu 89è aniversari.[12][13]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Zum Tod von Hans-Dietrich Genscher: Marathonmann der deutschen Politik» (en alemany). Spiegel Online, 01-04-2016.
- ↑ Zeitgeschichte: Von Grass bis Genscher – Wer noch in der NSDAP war. Die Welt, 1 July 2007.
- ↑ Ulrich Herbert, Universität Freiburg, Darmstädter Echo, Samstag, 13 de juny de 2015, p. 5.
- ↑ Dennis Kavanagh. «Genscher, Hans-Dietrich». A: A Dictionary of Political Biography. Oxford: OUP, 1998, p. 184. Arxivat 27 October 2021 a Wayback Machine.
- ↑ «Bundestag trauert um Hans-Dietrich Genscher» (en alemany). Deutscher Bundestag, 01-04-2016. [Consulta: 1r abril 2016].
- ↑ «Die Rolle von Hans-Dietrich Genscher». www.daserste.de. [Consulta: 16 juliol 2024].
- ↑ Whitney, Craig R.; Eddy, Melissa. «Hans-Dietrich Genscher, an Architect of German Reunification, Dies at 89». The New York Times, 01-04-2016. [Consulta: 1r abril 2016].
- ↑ «Federal Republic of Germany, German Democratic Republic, Union of Soviet Socialist Republics, United Kingdom of Great Britain and Northern Ireland and the United States of America – Treaty on the final settlement with respect to Germany (with agreed minute). Signed at Moscow on 12 September 1990». United Nations, 01-12-1992.
- ↑ A master of diplomacy, Deutsche Welle.
- ↑ Kiessler, Richard «Ein Mann, der sich überlebt» (en alemany). Der Spiegel, 46/1990, 12-11-1990, pàg. 28–31.
- ↑ Paul Lewis (16 December 1991), U.N. Yields to Plans by Germany To Recognize Yugoslav Republics The New York Times.
- ↑ «Former German foreign minister Genscher dies at 89». Washington Post, 01-04-2016.
- ↑ «Hans-Dietrich Genscher, an Architect of German Reunification, Dies at 89». The New York Times, 01-04-2016. [Consulta: 1r abril 2016].
Enllaços externs
