Hedenbergita

Hedenbergita
Hedenbergita
Fórmula química	CaFeSi₂O₆
Epònim	Anders Ludvig Hedenberg (en)
Classificació
Categoria	silicats > inosilicats
Nickel-Strunz 10a ed.	09.DA.15
Nickel-Strunz 9a ed.	9.DA.15
Nickel-Strunz 8a ed.	VIII/D.01b
Dana	65.1.3a.2
Propietats
Sistema cristal·lí	monoclínic
Hàbit cristal·lí	massiu, cristalls prismàtics, fibrós, radial, acicular
Grup espacial	grup espacial C2/c
Massa molar	248,09 gm
Color	marró, verd, negre, verd marronós
Macles	simples i polisintètiques a {100} {010}
Exfoliació	bona a {110}
Fractura	irregular, concoidal
Tenacitat	fràgil
Duresa (Mohs)	5,5 a 6,5
Lluïssor	vítria, mat, resinosa
Color de la ratlla	blanca, gris
Diafanitat	transparent o opaca
Densitat	3,56g/cm³
Propietats òptiques	biaxial (+)
Índex de refracció	nα = 1,699 - 1,739 nβ = 1,705 - 1,745 nγ = 1,728 - 1,757
Birefringència	δ = 0,029
Pleocroisme	feble
Dispersió òptica	r > v forta
Fluorescència	no en té
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA1988 s.p.
Símbol	Hd
Referències	[1][2]

L'hedenbergita, CaFeSi₂O₆, és un mineral del subgrup dels clinopiroxens que cristal·litza en el sistema monoclínic. És molt rar trobar el mineral com a fase pura en estat natural, ja que la gran majoria de cops es troba amb impureses. Va ser anomenat el 1819 per M.A.Ludwig Hedenberg, qui fou el primer a classificar l'hedenbergita com a mineral. L'hedenbergita es troba principalment en roques metamòrfiques de contacte riques en ferro; també es pot trobar tant en condrites com en skarns (roques metamòrfiques calcosilicatades). Als territoris de parla catalana ha estat descrita a Can Llavor i a l'aflorament del Puig del Pedró, tots dos indrets a Susqueda.^[3]

La duresa de l'hedenbergita a l'escala de Mohs oscil·la entre 5 i 6. Presenta dues direccions d'exfoliació (exfoliació típica dels piroxens) que es tallen entre si tot formant angles de 90 graus. Presenta fractura concoidal. El color pot variar des de negre a marró o verd amb una lluïssor que pot oscil·lar entre vítria, resinosa o mat. L'hedenbergita forma solució sòlida amb el diòpsid i l'augita (l'hedenbergita és el més ric en ferro dels tres minerals que formen la solució).

El diagrama dels piroxens esquematitza les composicions dels piroxens presents en roques ígnies, com el diòpsid, l'hedenbergita, l'enstatita i la ferrosilita.^[4] Les principals diferències en la composició es troben en el contingut de calci, magnesi i ferro.

Les condrites són un tipus de meteorit que ha patit una petita alteració per fos o una diferenciació des de la formació del sistema solar. Un dels meteorits condrítics més ben estudiats és el meteorit Allende. L'hedenbergita es va trobar en el meteorit Allende associada amb minerals com la sodalita i la nefelina.^[5]

L'hedenbergita també és trobada als skarns. Un skarn és una roca metamòrfica formada per l'alteració dels minerals originals per fenòmens hidrotermals.

Els jaciments d'hedenbergita es troben per tot el món, tot i que generalment en llocs on s'hagin donat les condicions de metamorfisme adequades. Els jaciments on apareixen bons exemplars són bastant escassos. Són d'especial menció els jaciments de la Toscana i de l'Illa d'Elba a Itàlia; el de Broken Hill a Nova Gal·les del Sud, Austràlia; Obira al Japó i Arendal a Noruega.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Hedenbergita