|
Hipofosfatèmia
La hipofosfatèmia és un trastorn electrolític en què hi ha un nivell baix de fosfat a la sang.[1] Els símptomes poden incloure debilitat, dificultat per respirar i pèrdua de la gana.[1] Les complicacions poden incloure convulsions, coma, rabdomiòlisi o afebliment dels ossos.[1] Les causes inclouen alcoholisme, realimentació en persones amb malnutrició, recuperació de cetoacidosi diabètica, cremades, hiperventilació i determinats medicaments.[1] També pot ocórrer en el context de l'hiperparatiroïdisme, l'hipotiroïdisme i la síndrome de Cushing.[1] Es diagnostica a partir d'una concentració de fosfat en sang menor a 0,81 mmol/L (2,5 mg/dL).[1] Quan els nivells són inferiors a 0,32 mmol/L (1,0 mg/dL) es considera greu.[2] El tractament depèn de la causa subjacent.[1] El fosfat es pot administrar per via oral o per injecció en una vena.[1] La hipofosfatèmia es produeix en aproximadament el 2% de les persones a l'hospital i el 70% de les persones a la unitat de cures intensives (UCI).[1][3] Referències
|
||||||||||||||||||||||||||||
