Hocartita

Hocartita
Fórmula química	Ag₂(Fe2+,Zn)SnS₄
Epònim	Raymond Hocart (en)
Localitat tipus	Mina Chocaya, Chocaya-Animas, Província de Sud Chichas, Potosí, Bolívia
Classificació
Categoria	sulfurs
Nickel-Strunz 10a ed.	2.CB.15a
Nickel-Strunz 9a ed.	2.CB.15a
Nickel-Strunz 8a ed.	II/B.03a
Dana	2.9.2.6
Heys	6.1.16
Propietats
Sistema cristal·lí	tetragonal
Estructura cristal·lina	a = 5,74(3) Å; c = 10,96(5) Å
Grup puntual	4 2m - escalenoedral
Grup espacial	i4 2m
Color	gris marronós
Macles	polisintètiques
Duresa (Mohs)	4
Lluïssor	metàl·lica
Densitat	4,77 g/cm3 (calculada)
Propietats òptiques	uniaxial (-)
Pleocroisme	feble
Impureses comunes	Zn, Cu
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA1967-046
Any d'aprovació	1967
Símbol	Hoc
Referències	[1]

La hocartita és un mineral de la classe dels sulfurs que pertany al grup de l'estannita. Rep el nom en honor de Raymond Hocart (Kabylie, Algèria 21 de maig de 1896 - 5 de desembre de 1983), professor de mineralogia de la Universitat de París.

La hocartita és una sulfosal de fórmula química Ag₂(Fe²⁺,Zn)SnS₄. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 1967, sent publicada per primera vegada el 1968. Cristal·litza en el sistema tetragonal. La seva duresa a l'escala de Mohs és 4.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la hocartita pertany a «02.CB - Sulfurs metàl·lics, M:S = 1:1 (i similars), amb Zn, Fe, Cu, Ag, etc.» juntament amb els següents minerals: coloradoïta, hawleyita, metacinabri, polhemusita, sakuraiïta, esfalerita, stil·leïta, tiemannita, rudashevskyita, calcopirita, eskebornita, gal·lita, haycockita, lenaïta, mooihoekita, putoranita, roquesita, talnakhita, laforêtita, černýita, ferrokesterita, idaïta, kesterita, kuramita, mohita, pirquitasita, estannita, estannoidita, velikita, chatkalita, mawsonita, colusita, germanita, germanocolusita, nekrasovita, estibiocolusita, ovamboïta, maikainita, hemusita, kiddcreekita, polkovicita, renierita, vinciennita, morozeviczita, catamarcaïta, lautita, cadmoselita, greenockita, wurtzita, rambergita, buseckita, cubanita, isocubanita, picotpaulita, raguinita, argentopirita, sternbergita, sulvanita, vulcanita, empressita i muthmannita.

L'exemplar que va servir per a determinar l'espècie, el que es coneix com a material tipus, es troba conservat a l'Escola Nacional de Mines de París (França).

Va ser descoberta a la mina Chocaya, situada dins la localitat de Chocaya-Animas, a la província de Sud Chichas (Potosí, Bolívia). També ha estat descrita al Perú, l'Argentina, els Estats Units, França, Alemanya, Àustria, Eslovàquia, Rússia, el Kirguizstan, la República Popular de la Xina i el Japó.