|
Ibn as-Saffar
VidaVa estudiar a Còrdova sota la tutela de Màslama al-Majrití. En data incerta, però coincidint amb la guerra civil (fitna) que va precedir la caiguda del califat (1008-1013), es va traslladar a Dénia, juntament amb el seu germà Muhàmmad, un reconegut constructor d'astrolabis. A Dénia, va ser protegit de l'emir Mujàhid.[1] Va morir en aquesta ciutat el 1035. Va ser el constructor del més antic rellotge de sol islàmic que es conserva a la península, conservat al Museu Arqueològic i Etnològic de Còrdova.[1] ObraL'únic tractat seu del qual es conserven manuscrits és el Kitab al-amal bi-l-asturlab (Descripció i ús de l'astrolabi),[2] que va tenir força influència al l'edat mitjana gràcies a la traducció que en va fer al llatí Plató de Tívoli, a Barcelona, a començaments del segle xii.[3] Es tracta d'un text clàssic de l'escola de Màslama i molt semblant a un tractat de les mateixes característiques del mateix Màslama, però és de gran claredat i molt didàctic. Tracta extensament els temes de trigonometria i ensenya l'ús de l'instrument per a mesurar distàncies, angles i superfícies.[4] En el llibre, se cita la Geografia de Ptolemeu, cosa que és una indicació del nivell de coneixement de la cultura científica grega. També se cita com a obra seva un Compendi de taules astronòmiques segons el mètode del Sindhind, del qual no es coneix més que el títol, però que seria probablement fruit dels treballs astronòmics fets a Còrdova, sota la direcció de Màslama, actualitzant les taules astronòmiques de Muhàmmad ibn Mussa al-Khwarazmí. ReferènciesBibliografia
Enllaços externs |
||||||||||||||||||
