Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Il vedovo

Infotaula de pel·lículaIl vedovo

Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióDino Risi Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióElio Scardamaglia Modifica el valor a Wikidata
GuióRodolfo Sonego, Fabio Carpi, Sandro Continenza, Dino Verde i Dino Risi Modifica el valor a Wikidata
MúsicaArmando Trovaioli Modifica el valor a Wikidata
FotografiaLuciano Trasatti Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeAlberto Gallitti Modifica el valor a Wikidata
VestuariGaia Romanini Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenItàlia Modifica el valor a Wikidata
Estrena1959 Modifica el valor a Wikidata
Durada100 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalitalià Modifica el valor a Wikidata
RodatgeMilà Modifica el valor a Wikidata
Coloren blanc i negre Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènerecomèdia Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióMilà Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0131097 FilmAffinity: 820432 Allocine: 48852 Letterboxd: the-widower-1959 TMDB.org: 56340 Modifica el valor a Wikidata

Il vedovo (el vidu) és una pel·lícula de comèdia italiana del 1959 dirigida per Dino Risi.[1]

Argument

Alberto Nardi (Alberto Sordi) és un home de negocis romà que es considera un home de grans capacitats, però la fàbrica del qual (que produeix ascensors i ascensors) es troba perennement a la vora de la catàstrofe.

L'Alberto està casat amb una empresaria rica i reeixida de Milà, Elvira Almiraghi (Franca Valeri), que té una actitud sense sentit i amb prou feines tolera els intents del seu marit de mantenir la seva fàbrica a flot amb els seus diners. L'Alberto intenta "estar al dia" de la seva dona i els seus amics rics i reeixits però només aconsegueix ridiculitzar-se a si mateix. L'Elvira, divertida per les seves travessies, tracta públicament el seu marit com un pallasso ximple, confiant que mai la deixarà amb l'esperança de treure profit de la seva fortuna.

Un dia, un tren on se suposa que viatjava l'Elvira (per visitar la seva vella mare) pateix un horrible accident en caure d'un pont i no hi ha supervivents. L'Alberto està encantat i en una veritable pressa extàtica planeja liquidar la majoria dels actius d'Elvira, porta la seva amant a la seva vila de camp i comença a somiar amb un futur brillant només per sentir-se frustrat quan Elvira apareix viva i sana: una trucada telefònica d'última hora del seu comptable i manetes (Marquès Stucchi) li va impedir pujar al tren condemnat.

La frustració i la ràbia llancen l'Alberto en un atac de nervis del qual surt amb un pla diabòlic: sabotejar l'ascensor de l’àtic de la ciutat que comparteix amb Elvira per fer-la matar i heretar definitivament la seva fortuna. L'enginyer alemany que treballa a la seva fàbrica està d'acord amb el pla de Nardi i amb l'ajuda de còmplices improbables com el marquès Stucchi i el seu propi oncle (que fa de xofer d'Alberto) es posa en marxa el projecte assassí, amb un resultat inesperat i tragicòmic.

La pel·lícula és un exemple esplèndid de la commedia all'italiana que Risi dirigeix en un registre inusualment negre on Sordi representa un personatge escandalosament de mala qualitat (arrogant amb els seus súbdits, megalòman, un fanàtic feixista impenitent que encara anhela el reconeixement dels empresaris a qui envia). També és una peça d'època, que mostra les contradiccions i misèries que hi ha darrere del miracle econòmic italià de la postguerra.

Repartiment

Producció

El tema de la pel·lícula s'inspira en part en el cas Fenaroli, també conegut com a misteri de via Monaci, en què un constructor en dificultats va ser acusat d'haver organitzat la mort de la seva dona per cobrar la seva assegurança de vida.[2]

Crítica

« «Comèdia petita però reeixida... Risi revela un humor negre inusual» **½[3] »

Censura

Il vedovo, que es va estrenar als cinemes italians l'any 1959, va ser revisada per la Comissió de revisió cinematogràfica del Ministerio de Patrimoni i Activitats Culturals amb les següents retallades :

  1. L'escena en què el pare Agostino, que assisteix com a religiós a l'acte funerari, es representa en l'acte de beure una copa de vi; ja que es considera ofensiu per a la moral.
  2. Frase d'Elvira (indicada a la pàgina 8 del diàleg del vuitè rodet: "Es una xiqueta ximple... com Anita Garibaldi... només que en lloc de l'heroi va trobar el meu marit"); ja que es considera "contrari a la reputació i el decòrum nacionals"[4]

Referències

  1. Il vedovo a Il Cinematografo
  2. Masolino d'Amico, La Commedia all'Italiana a Google Books
  3. Paolo Mereghetti, Dizionario dei film, ed. 1994.
  4. «Il vedovo». Document nº 30636, firmat el 17 novembre 1959 del ministre Domenico Magrì.

Bibliografia

Enllaços externs

Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9

Portal di Ensiklopedia Dunia

Kembali kehalaman sebelumnya