El germani (Ge) té cinc isòtops naturals, el 70Ge, 72Ge, el 73Ge, el 74Ge, i el 76Ge. D'aquests, el 76Ge és molt poc radioactiu, desintegrant-se per emissió doble beta amb un període de semidesintegració d'1,58 × 1021 anys. El 74Ge és l'isòtop més comú, amb una abundància natural d'aproximadament el 36%. El 76Ge és el menys comú amb una abundància natural d'aproximadament el 7%.[1] Quan es bombardeja amb partícules alfa, l'isòtop 72Ge genera 77Se estable, desprenent electrons d'alta energia en el procés.[2] Per això, s'usa en combinació amb el radó en bateries nuclears.[2]
S'han sintetitzat almenys 27 radioisòtops que varien en massa atòmica de 58 a 89. El més estable és el 68Ge, que es desintegra per captura electrònica amb un període de semidesintegració de 270,95 d. El menys estable és el 60Ge amb un període de semidesintegració de 30 ms. Mentre que la majoria dels radioisòtops del germani es desintegren per emissió beta, el 61Ge i el 64Ge ho fan per emissió de protons retardats β+.[1] Del 84Ge al 87Ge també tenen una menor emissió de neutrons retardats.[1]
Massa atòmica estàndard: 72.64(1) u
Taula
Símbol del
núclid
|
Z(p)
|
N(n)
|
massa isotòpica(u)
|
període de
semidesintegració
|
Espín
nuclear
|
composició
isotòpics
representativa
(fracció molar)
|
rang de variació
natural
(fracció molar)
|
| energia d'excitació
|
| 58Ge
|
32
|
26
|
57.99101(34)#
|
|
0+
|
|
|
| 59Ge
|
32
|
27
|
58.98175(30)#
|
|
7/2-#
|
|
|
| 60Ge
|
32
|
28
|
59.97019(25)#
|
30# ms
|
0+
|
|
|
| 61Ge
|
32
|
29
|
60.96379(32)#
|
39(12) ms
|
(3/2-)#
|
|
|
| 62Ge
|
32
|
30
|
61.95465(15)#
|
129(35) ms
|
0+
|
|
|
| 63Ge
|
32
|
31
|
62.94964(21)#
|
142(8) ms
|
(3/2-)#
|
|
|
| 64Ge
|
32
|
32
|
63.94165(3)
|
63.7(25) s
|
0+
|
|
|
| 65Ge
|
32
|
33
|
64.93944(11)
|
30.9(5) s
|
(3/2)-
|
|
|
| 66Ge
|
32
|
34
|
65.93384(3)
|
2.26(5) h
|
0+
|
|
|
| 67Ge
|
32
|
35
|
66.932734(5)
|
18.9(3) min
|
1/2-
|
|
|
| 67m1Ge
|
18.20(5) keV
|
13.7(9) µs
|
5/2-
|
|
|
| 67m2Ge
|
751.70(6) keV
|
110.9(14) ns
|
9/2+
|
|
|
| 68Ge
|
32
|
36
|
67.928094(7)
|
270.95(16) d
|
0+
|
|
|
| 69Ge
|
32
|
37
|
68.9279645(14)
|
39.05(10) h
|
5/2-
|
|
|
| 69m1Ge
|
86.765(14) keV
|
5.1(2) µs
|
1/2-
|
|
|
| 69m2Ge
|
397.944(18) keV
|
2.81(5) µs
|
9/2+
|
|
|
| 70Ge
|
32
|
38
|
69.9242474(11)
|
ESTABLE
|
0+
|
0.2038(18)
|
|
| 71Ge
|
32
|
39
|
70.9249510(11)
|
11.43(3) d
|
1/2-
|
|
|
| 71mGe
|
198.367(10) keV
|
20.40(17) ms
|
9/2+
|
|
|
| 72Ge
|
32
|
40
|
71.9220758(18)
|
ESTABLE
|
0+
|
0.2731(26)
|
|
| 72mGe
|
691.43(4) keV
|
444.2(8) ns
|
0+
|
|
|
| 73Ge
|
32
|
41
|
72.9234589(18)
|
ESTABLE
|
9/2+
|
0.0776(8)
|
|
| 73m1Ge
|
13.2845(15) keV
|
2.92(3) µs
|
5/2+
|
|
|
| 73m2Ge
|
66.726(9) keV
|
499(11) ms
|
1/2-
|
|
|
| 74Ge
|
32
|
42
|
73.9211778(18)
|
ESTABLE
|
0+
|
0.3672(15)
|
|
| 75Ge
|
32
|
43
|
74.9228589(18)
|
82.78(4) min
|
1/2-
|
|
|
| 75m1Ge
|
139.69(3) keV
|
47.7(5) s
|
7/2+
|
|
|
| 75m2Ge
|
192.18(7) keV
|
216(5) ns
|
5/2+
|
|
|
| 76Ge
|
32
|
44
|
75.9214026(18)
|
1.78(8)E+21 a
|
0+
|
0.0783(7)
|
|
| 77Ge
|
32
|
45
|
76.9235486(18)
|
11.30(1) h
|
7/2+
|
|
|
| 77mGe
|
159.70(10) keV
|
52.9(6) s
|
1/2-
|
|
|
| 78Ge
|
32
|
46
|
77.922853(4)
|
88(1) min
|
0+
|
|
|
| 79Ge
|
32
|
47
|
78.9254(1)
|
18.98(3) s
|
(1/2)-
|
|
|
| 79mGe
|
185.95(4) keV
|
39.0(10) s
|
(7/2+)#
|
|
|
| 80Ge
|
32
|
48
|
79.92537(3)
|
29.5(4) s
|
0+
|
|
|
| 81Ge
|
32
|
49
|
80.92882(13)
|
7.6(6) s
|
9/2+#
|
|
|
| 81mGe
|
679.13(4) keV
|
7.6(6) s
|
(1/2+)
|
|
|
| 82Ge
|
32
|
50
|
81.92955(26)
|
4.55(5) s
|
0+
|
|
|
| 83Ge
|
32
|
51
|
82.93462(21)#
|
1.85(6) s
|
(5/2+)#
|
|
|
| 84Ge
|
32
|
52
|
83.93747(32)#
|
0.947(11) s
|
0+
|
|
|
| 85Ge
|
32
|
53
|
84.94303(43)#
|
535(47) ms
|
5/2+#
|
|
|
| 86Ge
|
32
|
54
|
85.94649(54)#
|
>150 ns
|
0+
|
|
|
| 87Ge
|
32
|
55
|
86.95251(54)#
|
0.14# s
|
5/2+#
|
|
|
| 88Ge
|
32
|
56
|
87.95691(75)#
|
>=300 ns
|
0+
|
|
|
| 89Ge
|
32
|
57
|
88.96383(97)#
|
>150 ns
|
3/2+#
|
|
|
Notes
- Els valors marcats amb # no procedeixen totalment de dades experimentals, però almenys una part són sistemàtiques.. Els espins amb assignacions febles estan entre parèntesis.
- Les incerteses es donen entre parèntesis després dels últims dígits corresponents. Els valors de les incerteses denota una desviació de l'estàndard, excepte en la composició isotòpica i la massa atòmica de la IUPAC que usen incerteses expandides.
Referències
- Masses isotòpiques de Ame2003 Atomic Mass Evaluation Arxivat 2008-09-23 a Wayback Machine. by G. Audi, A.H. Wapstra, C. Thibault, J. Blachot and O. Bersillon in Nuclear Physics A729 (2003).
- Les composicions i les masses atòmiques estàndard de Atomic weights of the elements. Review 2000 (IUPAC Technical Report). Pure Appl. Chem. Vol. 75, No. 6, pp. 683-800, (2003) and Atomic Weights Revised (2005) Arxivat 2008-03-05 a Wayback Machine..
- Dades sobre període de semidesintegració, espín i isòmers provenen de les següents fonts.
- Audi, Bersillon, Blachot, Wapstra. The Nubase2003 evaluation of nuclear and decay properties, Nuc. Phys. A 729, pp. 3-128 (2003).
- National Nuclear Data Center, Brookhaven National Laboratory. Information extracted from the NuDat 2.1 database (retrieved Sept. 2005).
- David R. Lide (ed.), Norman E. Holden in CRC Handbook of Chemistry and Physics, 85th Edition, online version. CRC Press. Boca Raton, Florida (2005). Section 11, Table of the Isotopes.
