Isòtops del poloni

El poloni (Po) té 33 isòtops, tots ells radioactius. La seva massa atòmica varia del 188 als 220 u. El ²¹⁰Po és el més abundant. El ²⁰⁹Po amb un període de semidesintegració de 103 anys i el ²⁰⁸Po amb un període de semidesintegració de 2,9 anys es poden obtenir per bombardeig d'alfa, protó o deurotó del plom o el bismut en un ciclotró.

El ²¹⁰Po és un emissor alfa que té un període de semidesintegració de 138,376 dies, es desintegra directament en el seu producte de desintegració, el ²⁰⁶Pb. Un mil·ligram de ²¹⁰Po emet tantes partícules alfa per segon com 4,215 grams de ²²⁶Ra. Uns pocs curies (1 curie és igual a 37 gigabecquerels) de ²¹⁰Po emeten un raig blau causat per l'excitació de l'aire circumdant. Un simple gram de²¹⁰Po genera 140 watts d'energia.^[1] A l'emetre tantes partícules alfa, que s'aturen a una distància curta en medis densos i alliberen la seva energia, el ²¹⁰Pos'ha usat com a font de calor de llum lleugera per donar energia a cel·les termoelèctriques de satèl·lits artificials; per exemple, la font de calor de ²¹⁰Po s'utilitzà en la superfície de la Lluna, per mantenir els components interns calents durant la nit lunar.^[2] Alguns raspalls antiestàtics contenen fins a 500 microcuries de ²¹⁰Po com a font de partícules carregades per neutralitzar l'electricitat estàtica en materials com pel·lícules fotogràfiques^[3] El ²¹⁰Po fou usat en l'assassinat de l'oficial dissident rus i ex-Servei Federal de Seguretat de la Federació Russa Alexander V. Litvinenko el 2006.^[4]

Usualment el ²¹⁰Po es desintegra per emissió d'una única partícula alfa, no per l'emissió d'una partícula alfa i un raig gamma. Només una de cada 100.000 desintegracions donaran lloc a una emissió de raigs gamma.^[5] Aquesta baixa producció de raigs gamma fa que sigui difícil de trobar i identifica aquest isòtop.

Els isòtops de poloni de cadenes de desintegració radioactives d'actini, radi i tori es coneixien com:

• actini C^I : ²¹¹Po
• tori C^I : ²¹²Po
• radi C^I : ²¹⁴Po
• actini A : ²¹⁵Po
• tori A : ²¹⁶Po
• radi A : ²¹⁸Po

• Els valors marcats amb # no estan derivats únicament de dades experimentals, sinó que en part es basen en tendències sistemàtiques. Els espins amb arguments d'assignació febles es troben entre parèntesis.
• Les incerteses es troben en forma concisa entre parèntesis després dels últims dígits corresponents. Els valors d'incertesa indiquen una desviació estàndard, tret de la composició isotòpica i la massa atòmica estàndard de la IUPAC, que utilitzen incerteses expandides.
• Les abreviacions de períodes de semidesintegració són a=any, d=dia, min=minut, s=segon, ms=mil·lisegon, µs=microsegon, ns=nanosegon.
• Un superíndex m (o m2, etc.) es refereix a un isòmer nuclear de l'isòtop específic. t

• Masses isotòpiques de l'Ame2003 Atomic Mass Evaluation Arxivat 2008-09-23 a Wayback Machine. by G. Audi, A.H. Wapstra, C. Thibault, J. Blachot and O. Bersillon in Nuclear Physics A729 (2003).
• Composicions isotòpiques i masses atòmiques estàndard de Atomic weights of the elements. Review 2000 (IUPAC Technical Report). Pure Appl. Chem. Vol. 75, No. 6, pp. 683-800, (2003) and Atomic Weights Revised (2005) Arxivat 2008-03-05 a Wayback Machine..
• Semivida, espín i dades d'isomers triades d'aquestes fonts:
  • Audi, Bersillon, Blachot, Wapstra. The Nubase2003 evaluation of nuclear and decay properties, Nuc. Phys. A 729, pp. 3-128 (2003).
  • National Nuclear Data Center, Brookhaven National Laboratory. Information extracted from the NuDat 2.1 database (retrieved Sept. 2005).
  • David R. Lide (ed.), Norman E. Holden in CRC Handbook of Chemistry and Physics, 85th Edition, online version. CRC Press. Boca Raton, Florida (2005). Section 11, Table of the Isotopes.