|
Ixkún
Ixkún (també Ixcún) és un jaciment arqueològic maia precolombí situat al departament de Petén, a Guatemala. Es troba al nord de la ciutat de Dolores. És un jaciment important que conté un bon nombre de monticles sense excavar i de monuments, alguns dels quals s'han restaurat.[1] Ixkún era la capital d'un important senyoriu a la vall del riu Mopán. Altres senyorius que destacaren en aquesta regió de les terres baixes dels maies al Petén foren Curucuitz, Ixcol i Ixtontón.[2] Altres vuit llocs formaven part del senyoriu d'Ixkún.[2] L'Estela 1 d'Ixkún és un dels monuments més alts de tota la regió del Petén.[3] El principal període d'activitat d'Ixkún fou durant el clàssic tardà. Estigué ocupat, però, des del preclàssic tardà fins al postclàssic.[4] LocalitzacióIxkún es troba al municipi de Dolores, a 6,5 km al nord del poble homònim, a la zona nord-oest de les Muntanyes maies.[5] El jaciment ocupa una sèrie de pujols càrstics i una àmplia vall de 25 km².[1] El riu Mopán flueix a 4 km a l'est de les ruïnes.[1] L'àrea coberta pel que era el senyoriu d'Ixkún incloïa àmplies planícies adequades per a l'agricultura a la zona dels rius Mopán i Xa. La ciutat estava a més en una ruta comercial que corria de nord a sud i vinculava tot la vall de Dolores fins al riu Mopán i controlava l'accés a Ucanal i a altres ciutats de la zona.[6] Ixkún es troba a 35 km d'una altra gran ciutat maia anomenada El Caracol, que es troba dins de l'actual territori de Belize.[6] Història Ixkún estava habitada en el preclàssic tardà. Els maies del clàssic primerenc reconstruïren part de les estructures preclàssiques que hi havia.[6] El període de major activitat en fou el clàssic tardà i aquest apogeu continuà fins al clàssic terminal, tot i que part de l'obra empresa al final s'abandonà.[6] Hi ha també evidència d'ocupació del lloc ja en el postclàssic.[6] Fins a les recerques realitzades al 2005, no s'hi havia estat trobat un glif emblema o ditintiu d'Ixkún, perquè les escriptures estan molt erosionades.[6] La història d'Ixkún sembla estar lligada a la de la ciutat veïna de Sacul.[7] Les aliances i conflictes que s'han pogut determinar entre Ixkún i altres ciutats al nord-oest de les Muntanyes Maies, com Sacul i Ucanal, indiquen una àmplia relació política amb tota la regió central de les terres baixes maies del Petén.[7] Història modernaIxkún ha estat explorat des del s. XIX, en part a causa de la presència de l'Estela 1, que té una grandària singular.[8] Modest Méndez, governador del Petén, visità les ruïnes al 1852, i contractà l'artista Eusebio Lara perquè fes dibuixos i pintures dels monuments trobats.[8] Alfred Maudslay visità Ixkún el 1887, en feu plànols i degué descobrir l'Estela 2 i la 3.[8] En feu dibuixos, fotografià l'Estela 1 i n'agafà un motle.[8] L'excavació que feu Maudslay de la part superior de l'Estela 6 fou la primera tasca arqueològica del jaciment i una de les primeres accions científiques en aquesta zona del Petén.[8] Sylvanus Morley també visità el lloc el 1914 acompanyat d'Herbert Spinden.[8] S'encarregaren de tornar a fer plànols del jaciment, en registraren algunes inscripcions i obtingueren material fotogràfic d'alguns monuments.[8] Ian Graham visità Ixkún el 1971, 1972 i 1978 i actualitzà la tasca anterior.[8] Traslladà les parts supervivents d'un intens saqueig de l'Estela 5 cap al poble de Dolores per arrecerar-la.[8] Des del 1985 Ixkún ha estat investigat per l'Atles Arqueològic de Guatemala.[8] Els dos sacbés existents foren explorats per Oswaldo Gómez el 1993.[9] El denominat Grup 50 fou excavat per Claudia Valenzuela. Finalment, el Grup 37 fou explorat per Varinia Matute i el Grup 38 per Erika M. Gómez, tot això l'any de 2001.[10][11] Descripció del lloc És un gran jaciment que cobreix una àrea de ca. 16 km². El seu nucli inclou un joc de pilota, alguns temples, palaus amb volta, un complex denominat Grup I i dues piràmides mitjanes, entre altres estructures. Els arqueòlegs n'han registrat 51 grups arquitectònics a la ciutat antiga, situats tant dins com fora de l'actual parc arqueològic protegit.[1] La majoria d'aquestes estructures eren residències.[1] Hi ha almenys 46 grups residencials, prop de 245 monticles, i diversos chultunes. Hi ha un complex arquitectònic en un pujol al sud del nucli del jaciment.[12] MonumentsS'han descobert set monuments esculpits a Ixkún, incloent-hi esteles i altars.[7] Cinc d'aquests contenen inscripcions referides a fets que succeïren entre els anys 766 i 800 de. N'hi ha també 11 monuments llisos (sense inscripcions).[13][7] Els monuments tenen tots un sol estil escultòric, comú en les ciutats de la zona sud-est del Petén.[12] La majoria d'esteles pertanyen a aquest mateix estil i només estan tallades en un costat.[12] Les figures contingudes en aquests monuments esculpits solen referir-se als governants de la ciutat, en posició parada, mirant cap a l'esquerra i amb les cames separades formant un triangle.[12] Galeria de fotografies d'Ixkún
Referències
Bibliografia
 A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ixkún |
|||||||||||||||||||||||||
