Jacques Hittorff

Jacques Hittorff

Biografia
Naixement	20 agost 1792 Colònia (Alemanya)
Mort	25 març 1867 (74 anys) 9è districte de París (França)
Sepultura	Cementiri de Montmartre
Formació	École Nationale Supérieure des Beaux-Arts
Activitat
Camp de treball	Arquitectura i enginyeria civil
Lloc de treball	París
Ocupació	arquitecte, historiador de l'art, arqueòleg, contractista
Membre de	Institut Arqueològic Alemany Acadèmia Austríaca de Ciències Académie des Beaux-Arts de l'Institut de France
Professors	Charles Percier i Pierre-François-Léonard Fontaine
Alumnes	Philippe Cannissié
Obra
Obres destacables fontaines de la Concorde (en) (1840) fontaine de la Grille du Coq (en) (1849) town hall of Paris 5th arrondissement (en) (1860) town hall of Paris 1st arrondissement (en)
Localització dels arxius	Arxius Nacionals de França [ 469AP]
Família
Cònjuge	Rose Élisabeth Lepère
Fills	Isabelle Hittorff
Parents	Jean-Baptiste Lepère, sogre
Premis
(1855)  Medalla d'or del RIBA  Orde del Mèrit de les Arts i les Ciències

Jacques Ignace Hittorff (nascut Jakob Ignaz Hittorff) (20 d'agost de 1792 a Colònia, Alemanya - 25 de març de 1867 a París, França) fou un arquitecte francès.

Hittorff va néixer a Colònia el 1792 com a ciutadà alemany. L'ocupació de Colònia pels exèrcits francesos revolucionaris a partir de 1794 i la creació del departament de la Roer el 1801 fan d'ell un ciutadà francès. El Congrés de Viena (1815) havent portat la França a les seves fronteres de 1791, Hittorff, que viu a França d'ençà 1810, torna a ser alemany. Es casa amb la filla de l'arquitecte Jean-Baptiste Lepère. El 1842, es guanya la nacionalitat francesa per un decret del rei Lluís Felip, condició de la seva candidatura per a l'Institut de França.

Hittorff va a París el 1810 per estudiar a l'escola belles arts al taller de Charles Percier. Fa aleshores un viatge a Sicília on, confrontat a l'arquitectura de l'antiga Grècia, posa en evidència l'existència de la policromia que decorava cada monument i que havia estat fins aleshores negada per una part dels arqueòlegs. Tornat a París, se li confien diversos encàrrecs oficials. Esdevé arquitecte de la ciutat de París, estant aleshores en plena renovació dirigida pel Baró Haussmann.

• 1827-1828: teatre de l'Ambigu-Comique, avui destruït.

• 1839: arranjament de la place de la Concorde incloent-hi el disseny de les fonts actuals, seguint una idea del rei Lluís Felip. Fa erigir sobre la plaça l'obelisc de Luxor.

• 1831-1844: l' église Saint-Vincent-de-Paul.

• 1838: arranjament de l'avinguda dels Champs-Élysées, incloent-hi el dibuix dels reverbers sempre a plaça, i sobretot dels immobles situats al voltant de la place de l'Étoile. Els jardins són condicionats per Jean-Charles Alphand.

• 1844-1850: mairie del 5è districte de París, plaça del Panteó (Imatge Arxivat 2009-04-15 a Wayback Machine.)

• El circ de l'Emperadriu o «circ d'estiu», o també «circ dels Champs-Élysées », que va ser destruït el 1855 durant l'Exposició Universal per a la realització del Panorama National per Gabriel Davioud.

• 1852: el Cirque d'hiver de Paris.

• 1856: l'orfenat Eugène-Napoléon.

• 1861-1865: la Gare de Paris-Nord.

• Comença l'arranjament del bosc de Boulogne.

• Restitution du temple d'Empédocle à Sélinonte ou L'architecture polychrome chez les Grecs (1851). Text en línia: a bnf.fr
• Architecture antique de la Sicile (3 volums, 1826-1830; 1866-1867).
• Architecture moderne de la Sicile (1826-1835). Text en línia: a bnf.fr

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jacques Hittorff

• Nota biogràfica a Structurae Arxivat 2008-12-01 a Wayback Machine. (francès)
• Notes biogràfiques i realitzacions (francès) (anglès) (alemany)