|
Joan Marí Cardona
Joan Marí Cardona[1] (Sant Rafel de sa Creu, 1925 — Eivissa, 2002) fou un religiós i historiador eivissenc. El 1938 va ingressar al Seminari Conciliar d'Eivissa, on hi conegué Isidor Macabich Llobet, i als de València i Palma, i a la Universitat de Salamanca, fins que fou ordenat sacerdot el 1949. S'especialitzà en grec clàssic i fou nomenat rector de Sant Carles fins que el 1952 fou nomenat canonge arxiver de la Catedral d'Eivissa, alhora que donava classes de filosofia i grec al Seminari. El 1959 fundà Ràdio Popular, la primera emissora radiofònica de les Pitiüses, amb estudi a la torre del campanar del temple de la Santa Creu, i de la que en fou director fins al 1979. Del 1982 al 1989 fou vicari general del bisbe d'Eivissa, i fins al 1992 director de Càritas Diocesana a Eivissa i Formentera. També fou president de l'Institut d'Estudis Eivissencs de 1976 a 1994. El 1996 fou president de Sa Talaia, societat que procurava per la recepció de TV3 a les Pitiuses. Des del 1972 publicà articles a la revista Eivissa i nombrosos llibres ben documentats amb fonts de l'Arxiu episcopal. El 2000 va rebre la Medalla d'Or de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears ObresArticles
Llibres
ReferènciesEnllaços externs
|
||||||||||||||||||
