Jocs Olímpics d'Estiu de 1976
Els Jocs Olímpics d'Estiu de 1976, oficialment anomenats Jocs de la XXI Olimpíada, es van celebrar a la ciutat de Mont-real (Canadà) entre el 17 de juliol i l'1 d'agost de 1976. En aquests Jocs hi van participar 6.028 atletes (4.781 homes i 1.247 dones) de 92 comitès nacionals diferents, competint en 23 esports i 198 especialitats. El Jocs de Mont-real es recorden com un dels més problemàtics de tota la història, en mig de la crisi del moviment olímpic al llarg dels anys 70 i 80. Aquesta va ser la primera edició amb un boicot massiu per part d'alguns dels membres del COI. El motiu va ser una gira dels All Blacks per Sud-àfrica. L'estat africà era sancionat pel COI a no participar en els Jocs Olímpics per la política de l'apartheid. Llavors alguns estats africans demanaren l'exclusió de Nova Zelanda de la cita olímpica, tot i que el rugbi no era esport olímpic. En negar-se el COI, vint-i-cinc comitès olímpics africans més Iraq, Líban i Guyana van retirar-se dels Jocs quan ja eren a la Vila Olímpica. D'altra banda, des de la mateixa elecció de Mont-real van començar els problemes econòmics. El govern canadenc no va donar suport al finançament del Jocs de la segona ciutat francòfona del món. Això, juntament amb l'ambiciós projecte i altres problemes com les vagues dels obres de l'Estadi Olímpic, provocaren un important dèficit que col·loquen els Jocs de 1976 com els menys rendibles de la història. En l'aspecte purament esportiu, la gimnàstica va donar els tres noms propis dels Jocs: la jove Nadia Comăneci, Nel·lie Kim i Nikolai Andriànov. Ciutats candidatesCuriosament, les tres ciudats candidates als Jocs de la XXI Olimpiada Moderna foren les amfitriones de les tres edicions següents: Mont-real, Moscou i Los Angeles. La seu es va triar a la 69a Sessió del COI, celebrada el 12 de maig de 1970 a Amsterdam (Països Baixos). Aquests varen ser els resultats de les votacions:[1]
Comitès participantsEn aquests Jocs participaren un total de 92 comitès nacionals diferents, fent-ho per primera vegada els d'Andorra, Antigua i Barbuda, Illes Caiman i Papua Nova Guinea. Deixaren de participar, sense motiu polític, Afganistan, Albània, Birmània, Cambodja, Ceilan, Dahomey, El Salvador, Lesotho, Libèria, Malta, Síria, República de la Xina, Somàlia, Vietnam del Sud i Zaire. En aquesta edició Hondures Britànica adoptà el nom de Belize i reaparegué Hondures. Boicot polític28 Comitès nacionals refusaren participar en els Jocs Olímpics mostrant el seu desgrat amb la invitació a participar en aquests del Comitè de Nova Zelanda, la selecció de rugbi de la qual havia trencat el bloqueig esportiu imposat a Sud-àfrica amb motiu de l'aplicació del règim de l'apartheid. Esports disputatsEn aquests Jocs Olímpics es diputaren 198 proves de 23 esports diferents:
SeusMontreal Olympic Park
Seus a Mont-real
Seus fora de Mont-real
Aspectes destacats
MedallerLa Unió Soviètica tornà a imposar-se al medaller amb un marge important respecte als seus perseguidors. Sorprenentment, la RDA va superar en medalles d'or els Estats Units. Aquest tercer lloc suposa la pitjor classificació dels americans en un medaller olímpic al llarg de totes les edicions. Els seus veïns canadencs van tindre una actuació igual de calamitosa, convertint-se en els únics amfitrions que no han aconseguit cap medallada d'or als seus Jocs. Deu comitès amb més medalles en els Jocs Olímpics de 1976. País amfitrió ressaltat.
Medallistes més guardonats
Notes
Vegeu tambéEnllaços externs
|