José Alonso Ruiz de Conejares

José Alonso Ruiz de Conejares

Biografia
Naixement	21 setembre 1781 Corella (Navarra)
Mort	12 abril 1855 (73 anys) Madrid
Ministre de Gràcia i Justícia
30 juliol 1854 – 28 novembre 1854 ← Pedro Gómez de la Serna y Tully – Joaquín Aguirre de la Peña →
President del Tribunal Suprem d'Espanya
1854 – 1855 ← Francisco Olabarrieta – Claudio Antón de Luzuriaga →
Ministre de Gràcia i Justícia
21 maig 1841 – 17 juny 1842 ← Álvaro Gómez Becerra – Miguel Antonio de Zumalacárregui e Imaz →
Activitat
Ocupació	magistrat, polític
Ocupador	Tribunal Suprem d'Espanya
Partit	Partit Progressista
Obra
Obres destacables Llei Paccionada Navarresa
Família
Fills	Juan Alonso Colmenares, Eduardo Alonso Colmenares

José Alonso Ruiz de Conejares (Corella, 21 de setembre de 1781 - Madrid, 12 d'abril de 1855) va ser un jurista i polític liberal espanyol, ministre de justícia durant el regnat d'Isabel II d'Espanya.^[1]

El 1806 es llicencià en dret i el 1810 fou president de la Junta Central de Navarra i ministre del consell de Navarra durant la guerra del francès. El 20 de maig de 1814 fou nomenat censor de Publicacions, el 28 de novembre de 1814 assessor de la Junta de Sanitat i el 8 d'abril de 1815 assessor de Rendes generals i estancades (8 d'abril de 1815). A causa de les seves tendències liberals fou detingut durant l'etapa absolutista del regnat de Ferran VII d'Espanya.^[2] Va desenvolupar la seva professió com a jurista tant com a fiscal com magistrat de diferents Audiències. Durant el Trienni Liberal va formar part de la Societat Patriòtica de Pamplona, raó per la qual després de l'arribada dels Cent Mil Fills de Sant Lluís va perdre tots els seus càrrecs.

En esclatar la Primera Guerra Carlina va donar suport Isabel II i l'11 de febrer de 1834 fou nomenat comissari regi a Biscaia. Es va mostrar partidaris que tant el País Basc com Navarra uniformitzessin la seva legislació foral respecte de l'espanyola. Pel gener de 1838, va ser membre de la Comissió encarregada de redactar les noves jurídiques espanyoles i el maig de 1841 fou nomenat Ministre de Gràcia i Justícia fins a juny de 1842. Durant el seu mandat es va aprovar la Llei Paccionada Navarresa. També dictar una llei que sotmetia als religiosos a la jurisdicció ordinària, però no s'arribà a aprovar.^[2]

En 1843, 1846 i 1854 fou elegit novament diputat per Ávila, Navarra i Madrid.^[3] Entre juliol i novembre de 1854 fou novament Ministre de Gràcia i Justícia en el tercer gabinet de Baldomero Espartero. Poc després fou nomenat president del Tribunal Suprem,^[4] càrrec que ocupar breument a causa de la seva mort el 12 d'abril de 1855.

• Recopilación y Comentarios de los Fueros y Leyes del Antiguo Reino de Navarra, que han quedado vigentes después de la modificación hecha por la Ley Paccionada de agosto de 1841

Càrrecs públics
Precedit per: Álvaro Gómez Becerra Pedro Gómez de la Serna y Tully	Ministre de Gràcia i Justícia 1841-1842 (juliol-setembre) 1854	Succeït per: Miguel Antonio de Zumalacárregui e Imaz Joaquín Aguirre de la Peña
Precedit per: Francisco Olabarrieta y Urquijo	President del Tribunal Suprem d'Espanya 1854-1855	Succeït per: Claudio Antón de Luzuriaga