|
José Luis Madrid de la Viña
José Luis Madrid de la Viña (Madrid, 11 d'abril de 1933 - Marbella, 19 de juliol de 1999) va ser un director, guionista i productor de cinema espanyol.[1] BiografiaLlicenciat en dret, es va matricular en la Escola Oficial de Cinema, llavors dita IIEC (Institut d'Investigacions i Experiències Cinematogràfiques), però no va acabar els estudis. Va debutar en el món del cinema ajudant al seu oncle, el també cineasta Antonio del Amo, però el seu nom només apareixerà en els crèdits com a coguionista i director de producció a Gayarre (1958), dirigida per Domingo Viladomat, mentre que com a director la seva opera prima va ser Adiós, Ninón (1960), un biopic sobre la cupletista La Fornarina que va trigar sis anys a estrenar-se. Va dirigir en total unes vint pel·lícules de gèneres comercials i escàs pressupost i importància, subproductes realitzats amb rapidesa per al consum de les masses: thrillers, terror barat protagonitzat per Jacinto Molina (més conegut com Paul Naschy), espies, destape, españolada i drames escabrosos típics del cinema postfranquista. Destaquen les seves dues adaptacions de drames de José López Rubio i els seus westerns, més semblants als estatunidencs que als europeus italians, i amb alguna curiositat, com Tumba para un forajido (1965), filmat en blanc i negre. Per a produccions internacionals del mateix tipus amb Itàlia, Alemanya o Gran Bretanya, sovint va treballar sense nom o baix pseudònim (per exemple, "Jim Delavena"), i de forma no acreditada dues desenes de krimis, llargmetratges policíacs adaptats de Edgar Wallace per al productor alemany Artur Brauner. Oportunista i sensacionalista, a vegades es va acostar a successos importants, com l'assassinat del general Carrero Blanco (Comando Txikia, 1978, anticipada a la més famosa Operació Ogre (1979) de Gillo Pontecorvo) o es va inspirar en assassinats reals (La autopista de los vampiros, 1969).[2] Va formar part de les juntes directives de diverses productores (American Films S L, Andorra Films S A, Cinefilms S L, Theatrical Production Ufesa S A, Servifilms S L, Kfilms S A, José Luis Madrid P C, Film Cooperative Collects i Tilman Films) i va ser propietari dels cinemes Picasso i Lumière a Madrid, a més d'uns estudis a Collado Villalba d'Apolo Films, una productora antiga propietat del seu oncle Antonio del Amo.[3] Filmografia com a director
Referències
|
||||||||||||||||||
