José María Orense

José María Orense Milá de Aragón Herrero

Biografia
Naixement	28 octubre 1803 Laredo (Cantàbria)
Mort	29 novembre 1880 (77 anys) El Astillero (Cantàbria)
Diputat al Congrés dels Diputats
5 juny 1873 – 8 gener 1874 Circumscripció electoral: Palència
Diputat al Congrés dels Diputats
21 setembre 1872 – 22 març 1873 – Antonio Orense y Lizaur → Circumscripció electoral: Barcelona
Diputat al Congrés dels Diputats
22 abril 1871 – 2 gener 1872 Circumscripció electoral: La Bisbal
Diputat al Congrés dels Diputats
17 febrer 1869 – 19 maig 1871 Circumscripció electoral: València
Dades personals
Nacionalitat	Espanyola
Activitat
Lloc de treball	Madrid
Ocupació	periodista, polític
Partit	Partit Republicà Democràtic Federal
Membre de	Sociedad Abolicionista Española

José María Orense Milá de Aragón Herrero (Laredo, 28 d'octubre de 1803 - Santander, 29 de novembre de 1880) fou un polític demòcrata i periodista espanyol.

Marquès d'Albaida, es va incorporar a la Milícia Nacional durant el Trienni Liberal (1820-1823) per a lluitar contra les partides reialistes de Cantàbria; en 1823 va fugir a Anglaterra i va viatjar pels Estats Units i França; va tornar amb l'amnistia de 1833 i immediatament va participar en la Junta de Defensa de Santander a favor del liberalisme. Va conspirar amb Eugenio de Aviraneta el 1834 i va estar empresonat en 1834. Es va donar a conèixer pels seus escrits en El Duende Liberal i El Tribuno a favor d'una lectura republicana de la Constitució de Cadis.

Va ser diputat per Palència i Santander en diferents ocasions entre 1844 i 1856, amb intervals d'activisme republicà que li van valer persecucions i fugides a l'estranger. El 1856 va intentar organitzar una revolució contra Leopoldo O'Donnell i va ser bandejat. Va continuar la seva agitació republicana per tots els mitjans, en conspiracions i escrits i premsa, i dintre del Partit demòcrata va encapçalar una dura polèmica amb Garrido i les seves idees socialistes propugnant l'individualisme republicà. Fou escollit Diputat a les Corts Constituents de 1869, en aprovar-se la monarquia com a forma de govern va abandonar la Cambra i va participar en la cadena d'insurreccions republicanes de 1869, dirigint la revolta a Béjar. Aquell mateix any de 1869, Orense va participar de la signatura del Pacte Federal Castellà, també dit de Valladolid.

Quan en 1870 es va proclamar la República a França, va organitzar una legió de voluntaris per a ajudar els seus correligionaris francesos. Pretenia una federació llatina i la instauració d'una República universal. Amb la proclamació de la Primera República a Espanya fou elegit diputat a les eleccions generals espanyoles de 1873 per la província de Palència i va ser nomenat president de les Corts, però va dimitir en encapçalar el retraïment dels diputats intransigents amb la política de govern de Francesc Pi i Margall. En 1874 es va retirar a França i va tornar en 1877 per a morir en 1880 a Santander.

• Orense J.M., Los presupuestos como los desea el pueblo español, o sea proyecto de enmienda a los de la Comisión del Congreso de Diputados y del Gobierno, Madrid 1848.
• Orense J.M., A l'Assemblée Nationale, Pau 1848.
• Orense J.M. y Mendialdúa F., Apéndice a los programas políticos, Madrid 1849.
• Orense J.M. y Mendialdúa F., Sistema del gobierno español en materia de elecciones, Bayona 1851.
• Orense J.M. y Mendialdúa F., Señores electores del distrito de Palencia, Bayona 1851.
• Orense J.M. y Mendialdúa F., Histoire du parti liberal en Espagne, Bruselas 1853.
• Orense J.M. y Mendialdúa F., Lo que hará en el poder el partido democrático y lo que hará en el poder el partido progresista, Madrid 1858.
• Orense J.M. y Mendialdúa F., Los Fueros, Madrid 1859.
• Orense J.M. y Mendialdúa F., La democracia tal cual es, Madrid 1862.
• Orense J.M. y Mendialdúa F., Treinta años de gobierno representativo en España, Madrid 1863.
• Orense J.M. y Mendialdúa F., Ventajas de la República Federal, Madrid 1870.

• Talvikki Chanfreau «Le difficile essor de l'ibérisme entre monarchisme unitaire et fédéralisme républicain» (en francès). Les Cahiers du MIMMOC, 3, 2007. ISSN: 1951-6789 [Consulta: 18 octubre 2014].

• (castellà) Anàlisi sobre José María Orense Arxivat 2020-06-01 a Wayback Machine.
• (castellà) Fitxa del Congrés dels Diputats