Josep Font i Grau
Josep Font i Grau (Bordils, 7 de gener del 1894 – Banyoles, 10 de desembre del 1974) va ser instrumentista de tible i compositor sardanista. BiografiaInicià la seva formació musical fent solfeig amb el mestre celranenc Llopart, i amplià estudis fent violí i tible amb Joaquim Vidal, de Girona. Com a instrumentista de tible tocà en moltes cobles de les comarques gironines, com La Principal de Bordils (de flabiolaire, 1908), Cobla-orquestra Boris (de primer tible, 1918), Els Montgrins (1922-1923, 1930-1936 i 1945-1957), Antiga Principal de la Bisbal (1930), La Principal de Cassà de la Selva, AMOGA, La Principal de la Bisbal (1939-1944) i La Farnense (1943).[1] El 1930 reorganitzà el Cor Renaixement, de Bordils. Compongué ballables i sardanes, la majoria de lluïment solista, diversos ballables i fou autor de peces teatrals. El seu fill, el compositor Martirià Font i Coll, va ser instrumentista de tible, compositor i director de cobla; com a professor de tible va tenir renombrats deixebles, com ara Joaquim Portas i Joan Parés. Obres
Sardanes
ReferènciesInformació bàsica extreta del Diccionari d'autors de sardanes de Carles Riera i Vinyes, Josep Serracant i Clermont i Josep Ventura i Salarich (Girona: SOM, 1991)
Enllaços externs |