Kalicinita

Kalicinita
Fórmula química	KHCO₃
Epònim	potassi
Localitat tipus	Chippis (Chypis), Sierre, Valais, Suïssa
Classificació
Categoria	carbonats
Nickel-Strunz 10a ed.	5.AA.20
Nickel-Strunz 9a ed.	5.AA.20
Nickel-Strunz 8a ed.	Vb/A.01
Dana	13.1.2.1
Heys	11.1.8
Propietats
Sistema cristal·lí	monoclínic
Estructura cristal·lina	a = 15,11Å; b = 5,67Å; c = 3,71Å; β = 103,75°
Grup puntual	2/m - prismàtica
Color	incolor, blanc, groguenc
Duresa (Mohs)	1 a 2
Diafanitat	transparent
Propietats òptiques	biaxial (-)
Índex de refracció	nα = 1,380 nβ = 1,482 nγ = 1,578
Birefringència	δ = 0,198
Angle 2V	mesurat: 81°, calculat: 82°
Dispersió òptica	r < v feble
Més informació
Estatus IMA	mineral heretat (G)
Any d'aprovació	1865
Símbol	Kcn
Referències	[1]

La kalicinita és un mineral de la classe dels carbonats. Rep el seu nom de la seva composició química, contenint potassi (kalium, en llatí).

La kalicinita és un carbonat de fórmula química KHCO₃. Cristal·litza en el sistema monoclínic. Es troba com un agregat massiu de cristalls diminuts.^[2] La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 1 a 2, sent un mineral tou.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la kalicinita pertany a «05.AA - Carbonats alcalins, sense anions addicionals, sense H₂O» juntament amb els següents minerals: zabuyelita, natrita, gregoryita, nahcolita, teschemacherita i wegscheiderita.

Va ser descoberta l'any 1865 a Chippis, Sierre (Valais, Suïssa), sota un arbre mort com a producte de descomposició d'origen recent. També ha estat descrita a la mina Niobec, a Saint-Honoré (Quebec, Canadà), al massís de Khibiny (óblast de Múrmansk, Rússia), a Alnö (Medelpad, Suècia) i a Long Shop (Virgínia, Estats Units).

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Kalicinita