Kullerudita

Kullerudita
Fórmula química	NiSe₂
Epònim	Gunnar Kullerud
Localitat tipus	Vall del riu Kitka, Kuusamo, Ostrobòtnia del Nord, Finlàndia
Classificació
Categoria	sulfurs
Nickel-Strunz 10a ed.	2.EB.10a
Nickel-Strunz 9a ed.	2.EB.10a
Nickel-Strunz 8a ed.	II/C.07
Dana	2.12.2.6
Heys	3.11.18
Propietats
Sistema cristal·lí	ortoròmbic
Estructura cristal·lina	a = 4,89Å; b = 5,96Å; c = 3,67Å;
Grup puntual	mmm (2/m 2/m 2/m) - dipiramidal
Color	gris acer
Duresa (Mohs)	5,5 a 6,5
Lluïssor	metàl·lica
Diafanitat	opaca
Densitat	6,72 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiques	anisotròpica
Pleocroisme	visible
Impureses comunes	Co, Fe, Cu
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA1967 s.p.
Any d'aprovació	1964
Símbol	Krd
Referències	[1]

La kullerudita és un mineral de la classe dels sulfurs, que pertany al grup de la marcassita. Rep el nom en honor de Gunnar Kullerud (12 de novembre de 1921 - 21 d'octubre de 1989), expert en petrologia experimental de sulfurs. També va ser president del Departament de Geociències de la Universitat Purdue.

La kullerudita és un sulfur de fórmula química NiSe₂. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 5,5 i 6,5.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la kullerudita pertany a «02.EA: Sulfurs metàl·lics, M:S = 1:2, amb Fe, Co, Ni, PGE, etc.» juntament amb els següents minerals: aurostibita, bambollaïta, cattierita, erlichmanita, fukuchilita, geversita, hauerita, insizwaïta, krutaïta, laurita, penroseïta, pirita, sperrylita, trogtalita, vaesita, villamaninita, dzharkenita, gaotaiïta, al·loclasita, costibita, ferroselita, frohbergita, glaucodot, marcassita, mattagamita, paracostibita, pararammelsbergita, oenita, anduoïta, clinosafflorita, löllingita, nisbita, omeiïta, paxita, rammelsbergita, safflorita, seinäjokita, arsenopirita, gudmundita, osarsita, ruarsita, cobaltita, gersdorffita, hol·lingworthita, irarsita, jol·liffeïta, krutovita, maslovita, michenerita, padmaïta, platarsita, testibiopal·ladita, tolovkita, ullmannita, wil·lyamita, changchengita, mayingita, hollingsworthita, kalungaïta, milotaïta, urvantsevita i reniïta.

Va ser descoberta a la vall del riu Kitka, a la localitat de Kuusamo (Ostrobòtnia del Nord, Finlàndia). També ha estat descrita en dos altres indrets de la República Popular de la Xina: als dipòsits d'or i seleni de Laerma, al xian de Luqu (Gannan, Gansu), i de Qiongmo, al xian de Zoigê (Prefectura Autònoma Tibetana i Qiang d'Aba, província de Sichuan). Aquests tres indrets són els únics de tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral.