Kuzmenkoïta-Zn

Kuzmenkoïta-Zn
Fórmula química	K₂ZnTi₄(Si₄O₁₂)₂(OH)₄·6-8H₂O
Epònim	zinc i kuzmenkoite (en)
Localitat tipus	Mont Lepkhe-Nel'm, Llac Seidozero, massís de Lovozero, Península de Kola, óblast de Múrmansk, Districte Federal del Nord-oest, Rússia
Classificació
Categoria	silicats > ciclosilicats
Nickel-Strunz 10a ed.	9.CE.30c
Nickel-Strunz 9a ed.	9.CE.30c
Propietats
Sistema cristal·lí	monoclínic
Estructura cristal·lina	a = 14,4Å; b = 13,85Å; c = 7,78Å;
Grup puntual	m - domàtica
Color	rosa, marró rosat, gris, blanc
Duresa (Mohs)	5
Lluïssor	vítria
Color de la ratlla	blanc
Diafanitat	translúcida
Densitat	2,78 a 2,87 g/cm³ (mesurada);
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA2001-037
Símbol	Kz-Zn
Referències	[1][2]

La kuzmenkoïta-Zn és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup de la labuntsovita. Rep el nom per la seva relació amb la kuzmenkoïta-Mn.

La kuzmenkoïta-Zn és un ciclosilicat de fórmula química K₂ZnTi₄(Si₄O₁₂)₂(OH)₄·6-8H₂O. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 2001. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 5. És l'anàleg amb potassi de la lepkhenelmita-Zn.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la kuzmenkoïta-Zn pertany a «09.CE - Ciclosilicats amb enllaços senzills de 4 [Si₄O₁₂]⁸- (vierer-Einfachringe), sense anions complexos aïllats» juntament amb els següents minerals: papagoïta, verplanckita, baotita, nagashimalita, taramel·lita, titantaramel·lita, barioortojoaquinita, byelorussita-(Ce), joaquinita-(Ce), ortojoaquinita-(Ce), estronciojoaquinita, estroncioortojoaquinita, ortojoaquinita-(La), labuntsovita-Mn, nenadkevichita, lemmleinita-K, korobitsynita, kuzmenkoïta-Mn, vuoriyarvita-K, tsepinita-Na, karupmøllerita-Ca, labuntsovita-Mg, labuntsovita-Fe, lemmleinita-Ba, gjerdingenita-Fe, neskevaaraïta-Fe, tsepinita-K, paratsepinita-Ba, tsepinita-Ca, alsakharovita-Zn, gjerdingenita-Mn, lepkhenelmita-Zn, tsepinita-Sr, paratsepinita-Na, paralabuntsovita-Mg, gjerdingenita-Ca, gjerdingenita-Na, gutkovaïta-Mn, organovaïta-Mn, organovaïta-Zn, parakuzmenkoïta-Fe, burovaïta-Ca, komarovita i natrokomarovita.

Va ser descoberta al mont Lepkhe-Nel'm, prop el llac Seidozero, al massís de Lovozero (óblast de Múrmansk, Rússia). També ha estat trobada en altres indrets de la mateoxa província russa, com els monts Selsurt, Kedykverpakhk i Karnasurt al massís de Lovozero, i l'Eveslogchorr al massís de Khibini. No ha estat descrita en cap altre indret en tot el planeta.