|
L'Escala
L'Escala és un municipi de Catalunya situat a la comarca de l'Alt Empordà, on es troben les ruïnes d'Empúries i la vila medieval de Sant Martí d'Empúries. Al 2021 tenia 10.497 habitants. Forma part del Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter i del Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà. Està inscrit a l'Associació de Municipis per la Independència. ToponímiaEl topònim prové del llatí Scala, denominació comuna a la Mediterrània oriental per referir-se a un port que és refugi habitual d'embarcacions.[1] Geografia
La vila de l'Escala és al sud del golf de Roses, des de l'antiga gola del Fluvià fins al turó de Montgó. Limita amb el terme municipal de Torroella de Montgrí, Albons i Bellcaire d'Empordà (Baix Empordà) amb els municipis de Sant Pere Pescador, l'Armentera, Ventalló i Viladamat (Alt Empordà). El nucli antic de l'Escala està situat entre la mar Mediterrània i un conjunt de turons dels últims contraforts del nord del massís del Montgrí. Geològicament, el terreny és eminentment calcari, amb restes de llims i argiles més superficials. En el seu terme municipal, proper a la platja de Riells, es troba l'Estany de la Poma. HistòriaEls seus primers pobladors hi van arribar per mar i van fundar-hi l'antiga ciutat d'Empúries, que acull actualment el Museu d'Arqueologia de Catalunya. Neix al segle xvi com a barri pescador de Sant Martí d'Empúries, al voltant d'un petit port entre les platges d'Empúries i la de Riells, i va passar a ser cap de municipi al segle xviii. El nom de la vila prové del topònim Scala, que designa un port natural per al refugi de barques.  A principis del segle xx s'inicia una notable activitat política i cultural, amb l'Ateneu d'Art i Cultura (fundat per l'escalenc Lluís Sureda i Paradís (1885-1966), parent i amic de Caterina Albert i Paradís –Víctor Català–), el Centre de Joventut, els grups de sardanes, els Jocs florals. La guerra civil comportà una aturada de tots aquests moviments, i la localitat va ser bombardejada per l'aviació italiana.[2] L'economia es va mantenir principalment en l'agricultura i la pesca fins a la dècada de 1960, en què l'auge del turisme va fer donar un tomb a l'economia. Les petites empreses van desaparèixer a favor de la construcció, el comerç i la indústria del salaó de l'anxova, que actualment posseeix denominació de qualitat. En la dècada dels seixanta un fenomen nou farà donar un tomb a l'economia: el turisme. EconomiaInicialment, l'economia de la vila es basava en la pesca. La platja de l'Escala es feia servir com a port i la vida de tots els habitants hi girava al voltant. Més modernament, es va construir un port pesquer i esportiu a la zona de Riells. Actualment, l'economia es basa en el turisme, com es pot comprovar per la gran quantitat de cases d'estiueig i hotels. S'aprofiten a fons els paisatges naturals de la vila i les ruïnes d'Empúries. El producte més característic de l'Escala són les anxoves amb denominació d'origen. És tal la popularitat d'aquest peix que moltes botigues de la vila s'hi dediquen exclusivament. Demografia
Llocs d'interès
Galeria fotogràfica
LlenguaS'hi parla el català septentrional de transició. Vegeu les notes sobre el parlar de l'Escala en "Escorcolls lingüístics" d'Alcover Moll [5] Tradicions.jpg)
PlatgesDe nord a sud:[9]
Muntanyes i turonsEsportAnyalment se celebra la Marató d'Empúries. ComunicacionsMitjans de comunicació
Escalencs il·lustres
Referències
Vegeu tambéEnllaços externs A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: L'Escala
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
.jpg)
