La calle sin sol

La calle sin sol
Fitxa
Direcció	Rafael Gil
Protagonistes	Amparo Rivelles; Antonio Vilar; Manolo Morán; Alberto Romea Catalina; Ángel de Andrés Miquel; Irene Caba Alba; Julia Caba Alba; José María Prada; Rufino Inglés; Mary Delgado; José Nieto; José Prada; Félix Fernández
Dissenyador de producció	Enrique Alarcón
Guió	Miguel Mihura
Música	Manuel Parada
Fotografia	Alfredo Fraile
Productora	Suevia Films
Dades i xifres
País d'origen	Espanya
Estrena	1948
Idioma original	castellà
Color	en blanc i negre
Descripció
Gènere	drama
Lloc de la narració	Barcelona

La calle sin sol és una pel·lícula espanyola de 1948 dirigida per Rafael Gil Álvarez sobre guió de Rafael Gil i Miguel Mihura.

La pel·lícula és un dels millors treballs de Rafael Gil, recolzat en la lleugera ironia de Mihura que va aportar un realisme i una naturalitat influenciades pel neorealisme italià, encara que cal apuntar que l'escena dels pobres reunits per a prendre cada matí l'únic raig de sol que donava al carrer sense sol, és anterior a l'escena que apareix a Miracle a Milà.^[1]

En aquesta pel·lícula es pot apreciar una fotografia particular quant al joc de llums i ombres i els enquadraments. Va obtenir el premi a millor argument original per part del Cercle d'Escriptors Cinematogràfics l'any 1949.^[2]

Argument

Un home arriba a Barcelona fugint de la justícia. Es refugia en una pensió del barri xino i s'enamora de Pilar, la neboda de l'amo. En cometre's un assassinat en el barri, recauen les sospites en aquest home de fosc passat. Pilar confia en la seva innocència i intenta defensar-lo buscant la veritat, però les circumstàncies semblen anar contra ell.^[3]

Repartiment

Premis

Miguel Mihura va rebre la Medalla del Cercle d'Escriptors Cinematogràfics al millor argument original en 1948.^[4] Rafael Gil com a director va rebre 350.000 pessetes als Premis del Sindicat Nacional de l'Espectacle de 1948.^[5]

Referències

↑ Galán, Diego. La calle sin sol', melodrama y testimonio social. El País, 17 d'octubre de 1982
↑ La calle sin sol página digital de El Mundo
↑ Revista de cinema filmaffinity
↑ «Medallas del CEC a la producción española de 1948». Círculo de Escritores Cinematográficos. Arxivat de l'original el 2020-05-26. [Consulta: 13 febrer 2016].
↑ Félix Martialay El cine español durante el franquismo, p. 57-58

Enllaços externs

Noticiario nº 575 B, 22 de marzo de 1948 NO-DO Rodaje de la película nacional La calle sin sol, en los Estudios CEA (Sin sonido).

[1] Galán, Diego. La calle sin sol', melodrama y testimonio social. El País, 17 d'octubre de 1982

[2] La calle sin sol página digital de El Mundo

[3] Revista de cinema filmaffinity

[4] «Medallas del CEC a la producción española de 1948». Círculo de Escritores Cinematográficos. Arxivat de l'original el 2020-05-26. [Consulta: 13 febrer 2016].

[5] Félix Martialay El cine español durante el franquismo, p. 57-58

[1]

[2]

[3]

[4]