|
La claror del juliol
 La claror del juliol és una novel·la de l'escriptor, periodista Vicenç Villatoro i Lamolla, publicada l'any 1997. L'any 1996 va guanyar el premi Ciutat de Palma Llorenç Villalonga de novel·la.[1] ArgumentLa novel·la explica detalladament la relació de tres joves –Salvador, Joan Lluís i Rosa– durant onze anys, durant el període que va de 1928 a 1939 en una illa mediterrània amb elements paisatgístics i històrics de Mallorca i de Menorca. En Joan Lluís Cardona, hereu d'una família aristòcrata i el seu amic Salvador Marquès, d'origen obrer i immigrant coneixen Rosa Agullò a Favinyana, la finca de la adinerada família de la noia.[2] Al llarg del temps es va estrenyent l'amistat i es desenvolupen les ideologies contemporànies, com el feixisme, el comunisme, l'anarquisme. La República i la Guerra Civil condicionarà els seus destins.[1][3]
Anàlisi de l'obraVillatoro no escriu una novel·la d'ideologies, sino sobre com les ideologies poden superar el caràcter i les intencions de les persones, una reflexió sobre les relacions entre la vida i la ideologia. Estructuralment, la veu narrativa la porta Joan Lluís, qui explica la història l'any 1947 quan ha sortir de la presó franquista. Una obra amb una cura exquisida pels detalls i les descripcions, explica com els discursos ideològics s'infiltren en les relacions sentimentals dels personatges.[1][3] Premis
Referències
Enllaços externs |
||||||||||||||||||
