Leonardo Leo (San Vito dei Normanni, Bríndisi, 1694 - Nàpols, 1744) fou un compositor italià de l'escola napolitana. Autor de l'òpera L'Olimpiade, que va tenir un èxit extraordinari.[1]
Començà els estudis musicals al conservatori de Santa Maria della Pietà de Nàpols, sota la guia de Nicola Fago i tenint com a company d'estudis el napolità Francesco Feo.[2]
Influït per Alessandro Scarlatti, impulsà l'òpera bufa napolitana amb obres com Le nozze in danza (1718), Le finte zingare (1724), L'amico traditore (1737), etc. colaborant amb aquesta tasca amb el compositor napolità Antonio Orefice.[3] Alhora conreà l'òpera seriosa i va escriure set oratoris, concerts per a violoncel, sonates i toccate per a clavecí.[4]
Va ser professor en el Conservatori de Santa Maria de Loreto, de Nàpols, tenint entre els seus alumnes al napolità Ignazio Fiorillo (1715-1787).[5]
Obres
Serenates i pastorals
Drammi per musica
- Sofonisba (Nàpols, teatro San Bartolomeo, 1719)
- Cajo Gracco (Nàpols, teatro San Bartolomeo, 1720)
- Bajazette (representada al palau del virrei, 1722)
- Tamerlano (Roma, 1722)
- Timocrate (Venècia, 1723)
- Zenobia in Palmira (dramma d'Apostolo Zeno per al teatro San Bartolomeo, 1725)
- Astianatte (cantada dels textos i per Farinelli, 1725)
- La somiglianza (teatro dei Fiorentini, 1726)
- L'Orismene, overo dagli sdegni gli amori (teatro Nuovo, 1726)
- Ciro riconosciuto (1727)
- Argene (1728)
- La zingara (intermezzo, 1731)
- Intermezzi per l'Argene (1731)
- Catone (cantada a Venècia per Grimaldi, Domenico Gizzi, Farinelli i la Facchinelli, 1732)
- Amore dà senno (teatro Nuovo, 1733)
- Emira (amb intermezzi d'Ignazio Prota, 1735)
- La clemenza di Tito (1735)
- Onore vince amore (teatro dei Fiorentini, 1736)
- La simpatia del sangue (1737)
- Siface (1737)
- Festa teatrale (1739)
- La contesa dell'Amore e della virtù (1740)
- Alessandro (1741)
- Demoofonte (1741)
- Andromaca (1742)
- Vologeso (1744)
- La finta Frascatana (1744) (aquesta obra va ser completada per Capranica perquè Leo havia patit un atac d'apoplexia mentre hi treballava); altres obres d'aquest mestre amb dates desconegudes, són les següents:
- Amor vuol sofferenza (opera seria)
- Artaserse
- Lucio Papirio
- Arianna e Teseo (cantata teatrale)
- L'Olimpiade
- Evergete
- Il matrimonio anascoso
- Alidoro
- Alessandro nell'Indie
- Il Medo
- Nitocri, regina di egitto
- Il Pisistrate
- Il trionfo di Camillo
- Le nozze di Psiche
- Achille in Sciro
Referències
- ↑ [enllaç sense format] http://www.fundacionjuanbautistaplaza.com/his09.htm#t2 Arxivat 2010-08-15 a Wayback Machine.
- ↑ Edita SARPE, Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. II, pàgs. 418. (ISBN 84-7291-226-4)
- ↑ * Edita SARPE, Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. III, pàg. 1,003. (ISBN 84-7291-226-4)
- ↑ «Leonardo Leo». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Edita SARPE, Gran Enciclopedia de la Música Clásica, volum II, pàg. 432. (ISBN 84-7291-255-8)
|