Llebrer irlandès
El llebrer irlandès o llobater irlandès[1] és una raça de gos llebrer originària d'Irlanda. No s'ha de confondre "llobater" amb "gos llop", que són aquells gossos que provenen d'encreuaments entre llops i gossos domèstics. Va néixer d'una vella raça irlandesa i es va utilitzar durant segles per a la caça del llop i l'ant, sent també l'acompanyant de caps i reis. La raça va ser gairebé extinta durant el segle xix, però el 1860 el capità Graham va recrear la raça creuant els últims exemplars amb dogs alemanys. MorfologiaRústic i fort, el llebrer irlandès té un musell puntegut. Els ulls són foscos i les orelles dutes en rosa. El coll arquejat i sense papada. El cos és poderós i el pit profund, de llom llarg i recte, de ronyó arquejat i recollit per un ventre no gaire alt. Els membres són forts i alts. La cua està ben poblada. És un dels gossos més grans que existeixen.
UtilitatPràcticament ja no s'utilitza com a gos de caça, sinó com a gos guardià per la seva eficàcia i ensinistrament en atac, encara que és un gran gos de companyia a causa del seu bon caràcter. Referències
Enllaços externs |