Les llengües tucanes o tucano (també escrit tukano o tukáno) formen una família lingüística difosa per Colòmbia, Brasil, Equador i el Perú.
Segons Jolkesky (2016) el contacte de llengües ha donat origen a similituds lèxiques entre el tucano i les famílies arutani, páez, sapé, taruma, witoto, sàliba, ticuna-yurí, pano, barbacoa, bora i chocó.[1] D'ací ha sorgit la hipòtesi macrotucana.
Classificació
Chacon (2014)
Hi ha uns 24 llengües tucanes: [2]
- Tucano occidental
- ? Cueretú †
- Napo
- Orejón (M'áíhɨ̃ki, Maijiki, Coto, Koto, Payoguaje, Payaguá, Payowahe, Payawá)
- Correguaje-Secoya
- Correguaje (Koreguaje, Korewahe, Caquetá)
- Siona – Secoya
- ?Macaguaje (Kakawahe, Piohé) †
- Siona (Siona, Sioni, Pioje, Pioche-Sioni, Tetete)
- Secoya (Piohé, Secoya, Siona-Secoya)
- ?Tama †
- Tucano oriental
- Meridional
- Occidental
- Barasana – Macuna
- Macuna (Buhagana, Wahana, Makuna-Erulia, Makuna)
- Barasana (Barasano meridional, Paneroa, Eduria, Edulia, Comematsa, Janera, Taibano, Taiwaeno, Taiwano)
- Cubeo-Desano
- Cubeo (Cuveo, Kobeua, Kubewa)
- Yupua – Desano
- Oriental
- Central
- Tucano (Tukana, Dasea)
- Waimaha – Tatuyo
- Waimajã (Bara, Barasano septentrional)
- Tatuyo
- Septentrional
- Kotiria – Piratapuyo
- Guanano (Wanana, Wanano, Kotedia, Kotiria, Wanana-Pirá)
- Piratapuyo (Waikina, Uiquina)
- Pisamira – Yuruti
També inclou la llengua extinta i no classificada Miriti
La majoria d'aquestes llengües es parlen o parlaven a Colòmbia.
Jolkesky (2016)
Classificació interna segons Jolkesky (2016): [1]
- Tucano occidental
- Kueretu: Kueretu †
- Tucano occidental central
- Tucano oriental
- Tanimuka-Retuarã-Yahuna: Tanimuka; Retuarã; Yahuna
- Tukano oriental occidental
- Tukano oriental oriental
- Tukano-Tatuyo
- Tukano: Tukano
- Tatuyo-Bara-Waimaha
- Tuyuka-Wanano
- Wanano-Piratapuyu
- Tuyuka-Karapanã
Vocabulari
Loukotka (1968) enumera el següent vocabulari bàsic.[3]
llengua
|
branca
|
cap
|
ull
|
mà
|
u
|
dos
|
tres
|
Tucano
|
I
|
dex-póa
|
kaxpéri
|
tomógha
|
nĩkáno
|
peáro
|
itiáro
|
Uaíana
|
I
|
dé-paue
|
kape
|
oama
|
ikãpeleko
|
peápeleko
|
itiapeleko
|
Tuyuca
|
I
|
déx-píu
|
kaxfea
|
uamo
|
txixkálo
|
peálo
|
ixtiéro
|
Waikína
|
I
|
dax-púa
|
káxfea
|
umuká
|
axkakiró
|
péaro
|
tíaro
|
Uantya
|
I
|
|
kapéga
|
uamó
|
|
|
|
Bará
|
I
|
dex-féa
|
kapéka
|
anó
|
hixkága
|
peága
|
tixtíaga
|
Uanána
|
I
|
dax-púa
|
kaxpádi
|
dapáro
|
kéliã
|
peáro
|
tíaro
|
Uasöna
|
II
|
de-póue
|
káxea
|
oámu
|
hikálo
|
peálo
|
itíalo
|
Tsölá
|
II
|
rix-fóa
|
kuíri
|
ámo
|
híkã
|
péga
|
ixtíale
|
Urubu-Tapuya
|
II
|
|
re-kapeã
|
uamon
|
|
|
|
Pamöä
|
II
|
rea-poá
|
kapé
|
uamon
|
|
|
|
Patsoca
|
II
|
|
kapé
|
uamó
|
|
|
|
Möxdöá
|
II
|
rea-poa
|
kapea
|
oamó
|
hikän
|
pángara
|
éteaná
|
Sära
|
Sära
|
lix-hóga
|
káxea
|
áma
|
hohogá
|
héaga
|
ediaga
|
Omöá
|
Sära
|
dix-hóga
|
káxea
|
|
hóga
|
héaga
|
ediago
|
Buhágana
|
Sära
|
tix-hóga
|
kaxea
|
ámo
|
kohága
|
héaga
|
ediága
|
Macuna
|
Sära
|
ri-hóga
|
kaea
|
ámo
|
|
|
|
Erulia
|
Erulia
|
lix-hóga
|
káxfea
|
uamó
|
kóla
|
héãlã
|
edíala
|
Tsölöa
|
Erulia
|
rix-hóa
|
káxea
|
ámo
|
gohé
|
héa
|
idía
|
Palanoa
|
Erulia
|
lix-hoá
|
káxea
|
ámo
|
|
|
|
Cubeo
|
Cubeo
|
hi-póbe
|
hi-yakóli
|
pubu
|
kũinálõ
|
pekálõã
|
dópekelõã
|
Dyuremáwa
|
Cubeo
|
hi-póbi
|
dya-kóli
|
pilí
|
kuináro
|
pikáro
|
dyobekiro
|
Hehénawa
|
Cubeo
|
hi-póbí
|
ya-kóli
|
pilí
|
kwináro
|
pikaːro
|
yobekiro
|
Bahúkiwa
|
Cubeo
|
hí-póbi
|
dyá-koli
|
pilí
|
kuinárõã
|
pikárõã
|
dyóbekirõã
|
Desána
|
Desána
|
dex-púru
|
yéle
|
mohópama
|
yũhúge
|
péye
|
eléye
|
Chiranga
|
Desána
|
dix-púlu
|
kudiru
|
muhá
|
uhúpũnu
|
perú
|
ilerú
|
Yahuna
|
Yahuna
|
líupukóa
|
hiyakóli
|
pitaka
|
ínoho
|
ípo
|
makalaka
|
Tanimuca
|
Yahuna
|
dupukoa
|
ñákua
|
pitaka
|
|
|
|
Yupuá
|
Yupuá
|
kúele
|
yaːkõá
|
múho
|
tzyundyá
|
axpedyá
|
aleddyá
|
Durina
|
Yupuá
|
kúrʔ
|
díölö
|
móhu
|
chun
|
apáina
|
áʔalia
|
Coretu
|
Coretu
|
sí-roho
|
sia-kokia
|
muhú
|
námare
|
nahárakiare
|
masírakiáre
|
Tama
|
Occidental
|
xixo-pué
|
nakoba
|
|
teyo
|
káyapa
|
choteyo
|
Coreguaje
|
Occidental
|
sixó-pués
|
nankoká
|
xẽte
|
|
|
|
Amaguaje
|
Occidental
|
zium-bue
|
nañka
|
hente
|
teo
|
kayapa
|
toazumba
|
Icaguate
|
Occidental
|
|
|
hente
|
|
|
toazumba
|
Siona
|
Occidental
|
sixum-bué
|
nankoka
|
enté
|
teheke
|
samú
|
|
Pjoje
|
Occidental
|
siom-pwö
|
nánkoa
|
höntö
|
tayo
|
kayayé
|
toasoñé
|
Cóto
|
Occidental
|
tsíong
|
ñákoa
|
óteperé
|
teyong
|
tépe
|
báwabwö
|
llengua
|
branch
|
aigua
|
foc
|
sol
|
estel
|
blat de moro
|
jaguar
|
destral
|
Tucano
|
I
|
axkó
|
pexkáme
|
mũhípũ
|
yãxkõá
|
ohóka
|
yaí
|
kumé
|
Uaíana
|
I
|
óko
|
pekáne
|
muhĩpü
|
yõkõá
|
olikaleko
|
yéi
|
kóme
|
Tuyuca
|
I
|
oxkó
|
pexkámene
|
mũhĩphfu
|
yãxkõá
|
ohólika
|
yéi
|
kumé
|
Waikína
|
I
|
axkó
|
pexkáka
|
axsé
|
yapíkoa
|
yó
|
nodogé
|
komé
|
Uantya
|
I
|
óko
|
pekáme
|
muipem
|
ñokoam
|
|
yahi
|
kumúa
|
Bará
|
I
|
oxkó
|
pexkáme
|
mũhífũ
|
yöxkóã
|
ódixka
|
yeído
|
kómea
|
Uanána
|
I
|
kó
|
pxtxáka
|
sé
|
yapítxoa
|
iyó
|
yaído
|
kúma
|
Uasöna
|
II
|
óko
|
pekáme
|
múhípe
|
yókóaː
|
olíka
|
yái
|
komé
|
Tsölá
|
II
|
óxko
|
péro
|
múhífú
|
yóxkõã
|
ohólika
|
yái
|
kómea
|
Urubu-Tapuya
|
II
|
óko
|
péro
|
muipem
|
ñokon
|
oriká
|
|
kumuá
|
Pamöä
|
II
|
hokó
|
paʔáro
|
muipem
|
yakopaké
|
oriká
|
|
kumuä
|
Patsoca
|
II
|
óko
|
pekaró
|
muipum
|
ñonkóãn
|
oriká
|
dyahi
|
komé
|
Möxdöá
|
II
|
okó
|
péro
|
moépo
|
|
áríka
|
yáhi
|
koméa
|
Sära
|
Sära
|
ida
|
péame
|
ómakani
|
yoxkó
|
ohólika
|
yái
|
kómea
|
Omöá
|
Sära
|
éde
|
heáme
|
amakai
|
yoxkoá
|
ohólika
|
yái
|
kumá
|
Buhágana
|
Sära
|
íde
|
héame
|
ómãkãyi
|
yóxko
|
oholika
|
yái
|
kumá
|
Macuna
|
Sära
|
íde
|
éa
|
úmakanö
|
tapia
|
áre
|
yáiya
|
|
Erulia
|
Erulia
|
óxko
|
heáme
|
mũhihũ
|
yõxkóã
|
ohólika
|
yái
|
kumá
|
Tsölöa
|
Erulia
|
oxkó
|
heáno
|
muhíhú
|
yoxkó
|
ohólika
|
yáí
|
kúmoa
|
Palanoa
|
Erulia
|
óxko
|
heáne
|
muhíhu
|
yoxkó
|
ohólika
|
yái
|
kúmoa
|
Cubeo
|
Cubeo
|
okó
|
toá
|
auiyá
|
abiákoa
|
ueá
|
yauí
|
kométako
|
Dyuremáwa
|
Cubeo
|
okó
|
toábo
|
avía
|
abíakoli
|
veá
|
dyaví
|
hoekí
|
Hehénawa
|
Cubeo
|
okó
|
toábo
|
aviá
|
abíakoli
|
veá
|
yawí
|
hoéki
|
Bahúkiwa
|
Cubeo
|
okó
|
toaːbo
|
aviá
|
abiákoli
|
veá
|
dyaví
|
hoekí
|
Desána
|
Desána
|
dexkó
|
peáme
|
abé
|
néyãxkã
|
ohólexka
|
ye
|
kumé
|
Chiranga
|
Desána
|
dexko
|
piámeʔe
|
abé
|
naiukamo
|
húdeka
|
diéche
|
kumé
|
Yahuna
|
Yahuna
|
ókoa
|
peká
|
ihía
|
tãapíã
|
oáka
|
yaia
|
kómeá
|
Tanimuca
|
Yahuna
|
ókoa
|
peka
|
ayáka
|
tapia
|
wáka
|
yáiya
|
|
Yupuá
|
Yupuá
|
déxko
|
píele
|
aué
|
yóxkólo
|
óo
|
yí
|
kúmi
|
Durina
|
Yupuá
|
|
pílö
|
áwe
|
yokolo
|
óho
|
diwórekö
|
kúmi
|
Coretu
|
Coretu
|
kótapu
|
hékiekie
|
háya
|
yákohe
|
mitólikere
|
híyai
|
kumú
|
Tama
|
Occidental
|
okó
|
toá
|
enesé
|
mañeguai
|
keá
|
edyai
|
supo
|
Coreguaje
|
Occidental
|
óko
|
toá
|
ense
|
mañokó
|
weá
|
chaí
|
supú
|
Amaguaje
|
Occidental
|
óko
|
toa
|
ense
|
manúko
|
bea
|
ayroyai
|
supó
|
Icaguate
|
Occidental
|
|
toa
|
enze
|
mañoko
|
|
|
|
Siona
|
Occidental
|
oko
|
toá
|
ensé
|
mañoko
|
gueá
|
ayroxai
|
supó
|
Pjoje
|
Occidental
|
ókó
|
towá
|
öntsö
|
mánioko
|
wéa
|
yaí
|
súpo
|
Cóto
|
Occidental
|
óko
|
towaʔa
|
báñi
|
túku
|
béa
|
yái
|
dzöʔó
|
Protollengua
Reconstrucció del proto-tucano segons Chacon (2013): [4]
paraula
|
proto-tucano
|
tercera persona, gènere masculí
|
*-pi
|
agouti
|
*wuɨ
|
formiga
|
*meka
|
peix aracu
|
*p’ot’ika
|
armadillo
|
*pãmu
|
esquena
|
*sõkɨ
|
ratpenat
|
*ojo
|
gran
|
*pahi
|
mossegar
|
*kũ
|
negre
|
*tj’ĩ
|
tinta vegetal negra
|
*weʔe
|
sang
|
*tj’ie
|
bufar
|
*pu-
|
os
|
*k’oʔa
|
trencar
|
*p’ope (*poa)
|
pit
|
*upe
|
palmera buriti
|
*neʔe
|
capibara
|
*kuetju
|
Dioscorea alata
|
*japi
|
|
|
centpeus o boa
|
*jãk’i
|
carbó vegetal
|
*nitti
|
greix
|
*neo
|
galta
|
*wajo
|
masticar
|
*tj’ãk’ɨ
|
xili
|
*p’ia
|
fred
|
*tjɨsi
|
capoc
|
*jɨi
|
tallar
|
*t’ɨtte
|
dansa ritual
|
*p’aja
|
cérvol
|
*jama
|
colom
|
*ƭʃɨ-
|
ànec
|
*p’ete
|
orella
|
*k’ãp’o
|
ou
|
*tj’ia
|
ancià
|
*p’ɨkɨ
|
estructura elevada
|
*kaja
|
acabar
|
*pet’i
|
excrement
|
*k’ɨt’a
|
cara
|
*tj’ia
|
pare
|
*pa-kɨ
|
femení
|
*-k’o
|
foc
|
*peka
|
peix (?)
|
*waʔi
|
pescar, treure, colar
|
*wajo
|
xarxa de pescar
|
*p’api
|
flotar
|
*paʔja
|
flor
|
*k’oʔo
|
peu
|
*k’ɨp’o
|
fruit
|
*toa
|
Inga
|
*p’ene
|
hort, poblat, fora
|
*wese
|
recollir
|
*tʃɨ-a
|
avi
|
*jẽkku-
|
gra de raïm
|
*ɨʔje
|
gespa
|
*taja
|
blau, verd, immadur
|
*tjɨ̃p’e
|
mà
|
*pɨtɨ
|
cap (part del cos)
|
*tj’ɨpo
|
pesat
|
*t’ɨkkɨ
|
agró
|
*jahi
|
forat
|
*k’ope
|
calor
|
*atjɨ
|
casa, formiguer
|
*wɨ’e
|
colibrí
|
*mimi
|
jo
|
*jɨʔɨ
|
insecte
|
*tjusi
|
jaguar
|
*jai
|
blauet
|
*tjãsa
|
saber
|
*masi
|
llac
|
*tj’itta
|
terra, territori
|
*jep’a
|
larva
|
*p’ekko
|
cama, genoll, maluc
|
*jɨ̃ka
|
locatiu
|
*-t’o
|
llunyà
|
*tj’oa
|
guacamai
|
*maha
|
home
|
*ɨmɨ
|
mandioca
|
*kɨi
|
mico
|
*takke
|
mico, coatí
|
*sisi
|
mosquit
|
*mɨte
|
boca
|
*tj’ɨse (*jɨ-ʔo)
|
nom
|
*wãmi
|
melic
|
*tʃõp’ɨ
|
persona gramatical animada que no és la tercera
|
-p’ɨ
|
nas
|
*ɨ̃kʷ’e
|
paca
|
*seme
|
peix pacu
|
*uhu
|
<i>Rhynchophorus</i>
|
*pĩko
|
lloro
|
*wekko
|
camí
|
*maʔa
|
pècari
|
*tjẽse
|
penis
|
*no-
|
gent
|
*p’ã-tjã
|
planta, plantar
|
*otte
|
verí
|
*tjima
|
ceràmica, terrissa, olla
|
*sot-
|
pupunha
|
*ɨne
|
vermell
|
*sõʔa
|
riu
|
*tj’ia
|
arrel
|
*t’ɨ̃k ’o
|
fregar
|
*sĩk’e
|
|
|
dormir
|
*kã-
|
fumar carn
|
*sɨʔjo
|
serp
|
*ãja
|
aranya
|
*p’ɨpɨ
|
esperit, ancestral
|
*wãtti
|
prémer
|
*p’ipo
|
aturar
|
*nɨk’V
|
pedra
|
*k’ɨ̃ta
|
pal, porra
|
*tu-tu
|
inflar
|
*p’upi
|
tapir
|
*wekkɨ
|
termita
|
*p’utu
|
espina
|
*pota
|
tres
|
*ɨt’ia
|
tro
|
*wɨ̃po
|
gripau
|
*p’opa
|
tabac
|
*mɨt’o
|
formiga tocandira
|
*piata
|
llengua (òrgan), fetge
|
*tj’eme
|
dent
|
*k’õpi
|
tortuga
|
*k’oɨ
|
tucà
|
*tj’ase (?)
|
peix traira
|
*t’oje
|
arbre
|
*tjũkkɨ
|
orinar
|
*k’one
|
bixa
|
*p’õsa
|
esperar
|
*kʷɨt’e
|
vespa
|
*utti
|
aigua
|
*okko
|
blanc
|
*p’o-
|
esposa
|
*t’ɨ̃po
|
vent
|
*wĩno
|
dona
|
*t’õmi-
|
picot
|
*kone
|
moniato
|
*jãp’o
|
vosaltres
|
*mɨ-tja
|
Referències
- ↑ 1,0 1,1 Jolkesky, Marcelo Pinho De Valhery. 2016. Estudo arqueo-ecolinguístico das terras tropicais sul-americanas. Ph.D. dissertation, University of Brasília.
- ↑ Chacon, Thiago International Journal of American Linguistics, 80, 3, 2014, pàg. 275–322. DOI: 10.1086/676393.
- ↑ Loukotka, Čestmír. Classification of South American Indian languages. Los Angeles: UCLA Latin American Center, 1968.
- ↑ Chacon, Thiago (2013). On Proto-Languages and Archaeological Cultures: pre-history and material culture in the Tukanoan Family. In Revista Brasileira de Linguística Antropológica. Vol. 5, No. 1, pp. 217-245.
|
---|
Llengües oficials | |
---|
Llengües indígenes | |
---|
Criolls/altres | |
---|
Llengües de signes | |
---|
|
---|
Llengua oficial | |
---|
Llengües regionals | |
---|
Llengües indígenes | |
---|
Interllengües | |
---|
Llengües de signes | |
---|
|