Lluís d'Àustria

Lluís d'Àustria
Biografia
Naixement	(de) Ludwig Joseph Anton Johann Erzherzog von Österreich ; 13 desembre 1784 ; Florència (Itàlia)
Mort	21 desembre 1864 (80 anys); Viena (Àustria)
Sepultura	Cripta Imperial de Viena
Membre de la cambra dels senyors d'Àustria
	18 abril 1861 –
Dades personals
Religió	Catolicisme
Activitat
Ocupació	polític, militar
Membre de	Royal Society (membre reial de la Royal Society) (1816–); Secret State Conference (en)
Carrera militar
Rang militar	soldat
Conflicte	Guerres Napoleòniques
Família
Família	Habsburg-Lorena
Cònjuge	Adelaide de Gueroust
Fills	Ana Victoria de la Pierre
Pares	Leopold II del Sacre Imperi Romanogermànic i Maria Lluïsa de Borbó
Germans	Maria Anna d'Àustria; Maria Clementina d'Àustria; Maria Teresa d'Àustria; Francesc I d'Àustria; Ferran III de Toscana; Josep Antoni d'Àustria; Rainier d'Àustria; Antoni Víctor d'Àustria; Alexandre Leopold d'Àustria; Carles Lluís d'Àustria; Rodolf d'Àustria; Joan d'Àustria; Maria Amàlia d'Àustria
Premis
	(8 febrer 1816) membre reial de la Royal Society; Orde de Sant Andreu; Cavaller de l'Orde del Toisó d'Or ;

Lluís Josep d'Habsburg i Lorena (Florència, Itàlia; 13 de desembre de 1784 - Viena, 1854), amb el nom d'Arxiduc Ludwig Joseph, va ser l'onzè fill de l'Emperador Leopold II d'Àustria i de Maria Lluïsa de Borbó Infanta d'Espanya i filla de Carles III d'Espanya.

En companyia del seu germà, l'Arxiduc Joan d'Habsburg-Lorena, va anar a Anglaterra per fer els estudis d'Enginyeria d'Equips Industrials, i va tractar d'introduir les innovacions dels seus coneixements en aquesta àrea de la industrialització a Àustria.

Va ingressar a l'Exèrcit Imperial d'Àustria de ben jove i aviat va assolir la categoria de Feldmarschal-TLeutnant. El 1809, va ser nomenat comandant de la V Armeekorps. Amb aquest càrrec va lluitar a les batalles de Abensberg, Landshut i Ebersberg a l'abril i al maig, i poc després hi va renunciar. El 1848 va ser promogut pels seus propis mèrits com a membre honorari de l'Acadèmia de Ciències.

Políticament Ludwig era un representant de l'absolutisme i va ser membre de la "conferència d'estat", organisme que dirigia el reial govern de l'Emperador Ferran, que es trobava malalt.^[1] Amb la revolució de 1848 va finalitzar la seva carrera política i es va retirar a la vida privada.

Es va casar en matrimoni morganàtic amb Adelaide de Gueroust, de qui va tenir una filla nascuda el 1838, de nom Anna Victòria de la Pierre d'Habsburg-Gueroust.

Va morir als 80 anys a Viena, Àustria, el 21 de desembre de 1854.

Títols, ordes i càrrecs

Títols

Sa Altesa Imperial i Reial l'Arxiduc Lluís d'Àustria, príncep reial d'Hongria i Bohèmia.^[2]

Ordes

Imperi austríac

Cavaller de l'Orde del Toisó d'Or.

Cavaller gran creu de l'Orde de Sant Esteve d'Hongria.

Altres

Cavaller de l'Orde de Sant Andreu. (Imperi Rus)
Cavaller de l'Orde de Sant Alexandre Nevsky. (Imperi Rus)
Cavaller de l'Orde de l'Àguila Blanca. (Regne de Polònia)
Cavaller de primera classe de l'Orde de Santa Anna. (Imperi Rus)
Cavaller de l'Orde de l'Àguila Negra. (Regne de Prússia)
Cavaller de primera classe de l'Orde de l'Àguila Roja. (Regne de Prússia)
Cavaller de l'Orde de Sant Hubert. (Regne de Baviera)
Cavaller gran creu de l'Orde de Lluís. (Gran Ducat de Hesse i del Rin)

Càrrecs

Militars

Exèrcit Imperial i Reial
- Feldzeugmeister (General de divisió)
- Coronel propietari (Inhaber) del Regiment d'infanteria núm.8.
- Coronel propietari (Inhaber) del Regiment d'Artilleria de camp núm.2.

16. Carles V de Lorena

8. Leopold I de Lorena

17. Leonor Maria Josepa d'Habsburg

4. Francesc de Lorena

18. Felip I d'Orleans

9. Isabel Carlota de Borbó-Orleans

19. Isabel Carlota del Palatinat

2. Leopold II del Sacre Imperi Romanogermànic

20. Leopold I d'Habsburg

10. Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic

21. Leonor Magdalena de Palatinat-Neoburg

5. Maria Teresa I d'Àustria

22. Lluís Rodolf de Brunswick-Lüneburg

11. Isabel Cristina de Brunswick-Wolfenbüttel

23. Cristina Lluïsa d'Oettingen-Oettingen

1. Lluís Josep d'Àustria

24. Lluís de França (1661-1711)|Lluís de França, el Gran Dofí

12. Felip V d'Espanya

25. Maria Anna Cristina de Baviera

6. Carles III d'Espanya

26. Eduard II Farnese

13. Isabel Farnese

27. Dorotea Sofia de Neoburg

3. Maria Lluïsa de Borbó

28. August II de Polònia

14. August III de Polònia

29.[Cristiana Eberardina de Brandeburg-Bayreuth

7. Maria Amàlia de Saxònia

30. Josep I d'Habsburg

15. Maria Josepa d'Àustria

31.[Guillermina Amàlia de Brunswick-Luneburg|Guillermina de Hannover

Referències

↑ Okey, Robin. The Habsburg Monarchy, c. 1765–1918 (en anglès). Macmillan, 2001, p. 78. ISBN 978-0-333-39654-4.
↑ Nationalbibliothek, Österreichische. «ÖNB-ALEX - Staatshandbuch» (en alemany). [Consulta: 23 març 2018].

[1] Okey, Robin. The Habsburg Monarchy, c. 1765–1918 (en anglès). Macmillan, 2001, p. 78. ISBN 978-0-333-39654-4.

[:0-2] Nationalbibliothek, Österreichische. «ÖNB-ALEX - Staatshandbuch» (en alemany). [Consulta: 23 març 2018].

[1]

[2]