Ludvig Faddéiev

Ludvig Faddéiev

Biografia
Naixement	(ru) Людвиг Дмитриевич Фаддеев 23 març 1934 Sant Petersburg (Unió Soviètica)
Mort	26 febrer 2017 (82 anys) Sant Petersburg (Rússia)
Sepultura	Cementiri de Zelenogorsk 60° 12′ 48″ N, 29° 44′ 21″ E / 60.2134569°N,29.7392381°E / 60.2134569; 29.7392381
Director Institut Steklov de Matemàtiques, Secció de Sant Petersburg
1995 – 2000 ← primer – Ildar Ibragimov →
President Unió Matemàtica Internacional
1987 – 1990 ← Jürgen Moser – Jacques-Louis Lions →
Dades personals
Residència	Sant Petersburg
Formació	Universitat Estatal de Sant Petersburg - doctor (1957–1959) Facultat de Física de la Universitat de Sant Petersburg (1951–1956)
Tesi acadèmica	Свойства S-матрицы для рассеяния на локальном потенциале  (1959 )
Director de tesi	Olga Ladíjenskaia
Activitat
Camp de treball	Física matemàtica, matemàtiques i física teòrica
Ocupació	matemàtic, inventor, físic, professor d'universitat
Ocupador	Universitat de Hèlsinki, feina a temps parcial (1990–) Institut Steklov de Matemàtiques, Secció de Sant Petersburg (1976–2000) Universitat Estatal de Sant Petersburg (1960–)
Membre de	Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units (associat estranger de l'Acadèmia Nacional de Ciències) (1990–) Academia Europaea (1989–) Acadèmia de Ciències de la Unió Soviètica (1976–) Acadèmia de Ciències de Rússia (1976–) Reial Acadèmia Sueca de Ciències Acadèmia Austríaca de Ciències Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències Acadèmia Xinesa de les Ciències Acadèmia Francesa de les Ciències Royal Society Acadèmia Polonesa de les Ciències
Interessat en	Física matemàtica
Alumnes	Victor Popov, Leon Takhtajan, Alexander Its, Samson Shatashvili, Irina Arefyeva, Vladimir Korepin i Evgeni Sklyanin
Obra
Obres destacables Equacions de Faddéiev Camp fantasma Procediment de Faddéiev-Popov
Estudiant doctoral	Nicolai Reshetikhin, Vladimir Korepin, Evgeni Sklyanin, Samson Shatashvili, Leon Takhtajan, Piotr Kulish, Vladimir Buslaev, Vitali Tarasov, Alexei Venkov, Anatol Kirillov, Andrei Bytsko, Fedor Smirnov, Michael Semenov-Tian-Shansky, Pavel Mnëv, Irina Arefyeva, Anton Alekseev i Alexander Its
Família
Cònjuge	Anna Mikhailovna Veselova
Pares	Dmitri Faddéiev   i Vera Faddéieva
Premis
(2013)  Medalla d'Or Lomonóssov../... 26+

Ludvig Faddéiev (rus: Людвиг Дмитриевич Фаддеев) (Sant Petersburg, 23 de març de 1934 - Sant Petersburg, 26 de febrer de 2017) va ser un matemàtic rus soviètic.

Era fill dels coneguts matemàtics Dmitri i Vera Faddéiev. Durant el setge de Leningrad (1940-1944) tota la família va ser evacuada a Kazan. Abans de la guerra havia estudiat piano al conservatori de Leningrad, però aquest allunyament el va privar de convertir-se en director d'orquestra com havia somniat.^[1] Després de retornar a Leningrad, va acabar els estudis secundaris el 1951 i va ingressar en la universitat Estatal de Leningrad per estudiar física. El 1956 es va graduar, especialitzan-se en física matemàtica, i va començar els seus estudis de postgrau.^[2] El 1959 va obtenir el doctorat sota la direcció d'Olga Ladíjenskaia.^[3]

A partir de 1960 va combinar la docència a la universitat de Leningrad amb la recerca a l'Institut Steklov de Matemàtiques, Secció de Sant Petersburg. Des de 1990 va ser també professor a temps parcial de la universitat de Hèlsinki.^[4] El 1995, quan la secció de Sant Petersburg de l'Institut Steklov va esdevenir un Institut de l'Acadèmia de Ciències de Rússia, Faddéiev en va ser el seu primer president amb l'objectiu d'integrar-lo en el Institut Internacional Euler que ell mateix havia fundat a Sant Petersburg el 1988.^[5]

Faddéiev va ser autor o coautor de cinc llibres i mes de cent vuitanta articles científics en diversos camps de la física matemàtica.^[6] D'especial interés, per la seva posterior influència, van ser els seus treballs conjunts amb el físic Victor Popov que van portar a la introducció dels camps fantasmes^[7] i al refinament de la teoria de Yang-Mills.^[8]

• Aref ’eva, I.Ya.; Zakharov, V.E.; Kozlov, V.V.; Krichever, I.M.; Maslov, V.P.; Novikov, S.P.; Polyakov, A.M.; Reshetikhin, N.Yu.; Semenov-Tian-Shansky, M.A.; et al. «Ludwig Dmitrievich Faddeev (obituary)» (en anglès). Russian Mathematical Surveys, Vol. 72, Num. 6, 2017, pàg. 1157-1163. DOI: 10.1070/rm9798. ISSN: 0036-0279.
• Cunningham, Glenn. High Energy Physics (en anglès). ED-Tech Press, 2019. ISBN 978-1-83947-385-2. 
• Керимов, М. К. «Памяти академика Людвига Дмитриевича Фаддеева» (en rus). Журнал вычислительной математики и математической физики, Vol. 57, Num. 11, 2017, pàg. 1928-1930. DOI: 10.7868/S0044466917110096. ISSN: 0044-4669.
• Niemi, Antti J. «Ludvig and Helsinki - A Personal Recollection». A: Mo-lin Ge, Antti Niemi, Kok Khoo Phua, Leon A Takhtajan (eds.). Ludwig Faddeev Memorial Volume (en anglès). World Scientific, 2018. ISBN 9789813233768. 
• Takhtajan, Leon A. «Ludwig Dmitrievich Faddeev. 23 March 1934-26 February 2017» (en anglès). Biographical Memoirs of Fellows of the Royal Society, Vol. 73, 2022, pàg. 251-275. DOI: 10.1098/rsbm.2022.0003. ISSN: 0080-4606.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ludvig Faddéiev

• O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Ludvig Faddéiev» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
• de León, Manuel; Sardón, Cristina. «El matemático que creó los fantasmas» (en castellà). Matemáticas y sus fronteras, 2017. [Consulta: 21 gener 2024].
• «L.D. Faddeev» (en anglès). Acadèmia de Ciències de Rússia. [Consulta: 21 gener 2024].
• «Вспоминая Л. Д. Фаддеева» (en rus). Universitat Estatal de Sant Petersburg, 2017. [Consulta: 21 gener 2024].