|
Maria Anna d'Àustria (reina de Portugal)
Maria-Anna d'Àustria (Linz, Arxiducat d'Àustria, 7 de setembre de 1683 - Lisboa, 14 d'agost de 1754) fou una princesa d'Àustria i arxiduquessa, reina consort de Portugal (1708-1750) i regent de Portugal (1716-1750). OrígensVa néixer a Linz el 7 de setembre de 1683. Era filla de l'emperador Leopold I del Sacre Imperi Romanogermànic i de la seva tercera esposa, Elionor del Palatinat-Neuburg.[1] Fou germana dels emperadors Josep I i Carles VI. MatrimoniVa casar-se amb Joan V de Portugal. El representant encarregat de les negociacions del matrimoni va ser el comte de Vilar Maior, Fernando Teles da Silva, que va presentar-se a Viena amb una rica i sumptuosa ambaixada. El 9 de juliol de 1708 es va celebrar la boda per poders a la catedral de Sant Esteve, essent el rei Joan representant per l'emperador Josep I, i va oficiar la cerimònia el cardenal de Saxònia.[1] Maria Anna va viatjar fins a Lisboa en vaixell, escortada per una esquadra d'onze naus. Va arribar a la capital portuguesa el 26 d'octubre, i va ser rebuda amb importants festes.[1] Es casà en persona el 27 d'octubre de 1708 a Lisboa amb el rei Joan V de Portugal. RegnatVa assumir dues vegades la regència. La primera el 1716, amb motiu d'una romeria que va fer el seu marit a Vila Viçosa. La segona el 1742, mentre el rei estava malalt,[2] malgrat que el príncep Josep tenia vint-i-set anys. Durant les regències va mostrar sempre una gran capacitat, prudència i sentit de la justícia.[1] A la seva arribada a Portugal, va considerar convenient instal·lar una comunitat de religiosos carmelites descalços alemanys que administressin a les persones naturals d'Alemanya. Va tractar-ho amb el pare Leopoldo de Santa Teresa, un carmelita descalç alemany. La reina va manar edificar una església dedicada a Sant Joan Nepomucè i Santa Anna i un hostatgeria per als religiosos carmelites, que depenien de la congregació d'Itàlia.[3] A ella es deu la protecció de Sebastião José de Carvalho e Melo, més tard marquès de Pombal, que va recomanar al seu fill Josep per nomenar-lo ministre, després de la mort de Joan V, a qui va sobreviure.[1] MortVa morir al Palau de Belém el 14 d'agost de 1754.[1] DescendènciaD'aquesta unió nasqueren:
Referències
 A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Maria Anna d'Àustria |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
