Mario Monti

Mario Monti
	(2013)
Biografia
Naixement	19 març 1943 (81 anys); Varese (Itàlia)
Ministre d'Afers Exteriors d'Itàlia
	26 març 2013 – 28 abril 2013 ; ← Giulio Terzi di Sant'Agata – Emma Bonino → ; Membre del gabinet: Monti Cabinet (en)
54è President del Consell de Ministres d'Itàlia
	16 novembre 2011 – 28 abril 2013 ; ← Silvio Berlusconi – Enrico Letta → ; Membre del gabinet: Monti Cabinet (en) ; Nomenat per: Giorgio Napolitano
Ministre d'Economia i Finances d'Itàlia
	16 novembre 2011 – 11 juliol 2012 ; ← Giulio Tremonti – Vittorio Grilli → ; Membre del gabinet: Monti Cabinet (en)
Senador vitalici d'Itàlia
	9 novembre 2011 – cap valor (cap valor) ; Nomenat per: Giorgio Napolitano
Comissari Europeu de la Competència
	15 setembre 1999 – 30 octubre 2004 ; ← Karel Van Miert – Neelie Kroes →
Comissari Europeu del Mercat Interior i Serveis
	18 gener 1995 – 15 setembre 1999 ; ← Raniero Vanni d'Archirafi – Frits Bolkestein →
Dades personals
Religió	Església Catòlica
Formació	Universitat Bocconi ; Universitat Yale
Activitat
Lloc de treball	Roma
Ocupació	economista, polític, professor d'universitat
Ocupador	Universitat Bocconi ; Universitat de Torí ; Universitat de Trento
Partit	Elecció Cívica (2013–)
Membre de	Accademia Nazionale dei Lincei ; Comissió Trilateral ; Académie des Sciences Morales et Politiques
Participà en
23 gener 2018	Trobada Anual del Fòrum Econòmic Mundial de 2018
17 gener 2017	Trobada Anual del Fòrum Econòmic Mundial de 2017
23 gener 2013	Trobada Anual del Fòrum Econòmic Mundial de 2013
21 gener 2004	Trobada Anual del Fòrum Econòmic Mundial de 2004
Premis
	(2016) Premi d'Economia Global; (2015) Gran Cordó de l'Orde del Sol Naixent; (2006) doctorat honoris causa de l'Institut d'études politiques de Paris (fr) ; (29 novembre 2004) Cavaller de la Gran Creu de l'Orde al Mèrit de la República Italiana; (2004) Medalla Robert Schuman; doctor honoris causa per la Universitat CEU San Pablo; doctor honoris causa per la universitat de Pàdua ;
	Signatura

Mario Monti (Varese, Llombardia, 19 de març de 1943) és un polític i economista italià que fou membre de la Comissió Europea i Primer Ministre d'Itàlia des de 2011 fins a 2013.^[1] També forma part del Club Bilderberg.^[2]

Biografia

Trajectòria acadèmica

Mario Monti va cursar estudis clàssics a l'institut de jesuïtes Lleó XIII de Milà.^[3] Es llicencià en economia i gestió a la prestigiosa Universitat Bocconi de Milà i va cursar estudis de postgrau a la Universitat Yale dels Estats Units d'Amèrica,^[4] on tingué de professor el Premi Nobel d'Economia James Tobin.^[5]

Entre 1964 i 1965 va realitzar un període de pràctiques a la Direcció General d'Afers Econòmic i Financers de la Comissió Europea.^[3] Va ser professor d'economia a la Universitat de Torí (1970–1985) abans de traslladar-se a la Universitat Bocconi, on va ser rector (1989-1994) i president (des de 1994). La seva investigació ha ajudat a crear el model de Klein-Monti, que té com a objectiu descriure el comportament dels bancs que operen en condicions de monopoli.

Als anys 1970 va formar part de consells d'administració de FIAT, Assicurazioni Generali i de la Banca Commerciale Italiana.^[3] Monti és el primer president de Bruegel, un think tank europeu fundat el 2005, i és President Europeu de l'organització internacional privada Comissió Trilateral.^[6] És, també, un destacat membre del Grup Bilderberg.^[7]

Monti és assessor internacional de Goldman Sachs des del 2005 i membre del consell assessor de la The Coca-Cola Company.^[8]^[9]

Comissari europeu (1994–2004)

L'any 1994 va entrar a formar part de la Comissió Santer a proposta de Silvio Berlusconi, on fou nomenat Comissari Europeu de Mercat Interior i Fiscalitat i Unió Duanera, càrrecs que va conservar en la interina Comissió Marín fins al novembre de 1999.^[3] En la formació de la Comissió Prodi fou ratificat en el seu càrrec de membre de la Comissió pel nou primer ministre d'Itàlia Massimo D'Alema, esdevenint Comissari Europeu de la Competència. Des d'aquest càrrec va emprendre accions contra el monopoli de Microsoft i va bloquejar la fusió entre General Electric i Honeywell l'any 2001.^[9]

El 2001 va rebutjar ser ministre italià d'Exteriors i el 2004, d'Economia.^[3] El novembre de 2004 abandonà la política europea al no ser nomenat altre cop representant italià en la Comissió Europea, sent substituït per Franco Frattini.

Primer Ministre d'Itàlia

El 9 de novembre de 2011 va ser nomenat senador vitalici per part del President d'Itàlia Giorgio Napolitano, que li va encarregar formar un nou govern substituint Silvio Berlusconi.^[1] Una setmana més tard, el 16 de novembre, va jurar el càrrec de Primer Ministre d'Itàlia.^[10] Els mitjans i analistes veieren el perfil de Monti al d'un govern tecnòcrata de transició,^[11] que tindria com a objectiu principal posar en marxa les reformes econòmiques imposades per la Unió Europea.^[1]

Tots els ministres del govern de Monti, que tingué previst de romandre fins al 2013, eren independents i ell assumí interinament el Ministeri d'Economia i Finances.^[12]

Gabinet de Monti^[12]
Càrrec	Nom
President del Consell de Ministres	Mario Monti
Ministre de Relacions Exteriors	Giulio Terzi di Sant'Agata (fins al 26 de març de 2013) Mario Monti
Ministre d'Economia i Finances	Mario Monti (fins l'11 de juliol de 2012) Vittorio Grilli
Ministre de Desenvolupament i Infraestructures	Corrado Passera
Ministra de l'Interior	Anna Maria Cancellieri
Ministre de Defensa	Giampaolo Di Paola
Ministra de Justícia	Paola Severino
Ministre d'Instrucció, Universitats i Recerca	Francesco Profumo
Ministre de Salut	Renato Balduzzi
Ministra de Benestar Social i d'Igualtat d'Oportunitats	Elsa Fornero
Ministre de Béns Culturals	Lorenzo Ornaghi
Ministre de Polítiques Agrícoles i Forestals	Mario Catania
Ministre de Medi Ambient	Corrado Clini
Ministre Subsecretari de la Presidència del Consell de Ministres	Antonio Catricalà
Ministre sense cartera per als Afers Europeus	Enzo Moavero Milanesi
Ministre sense cartera per al Turisme i l'Esport	Piero Gnudi
Ministre sense cartera per a la Cohesió Territorial	Fabrizio Barca
Ministre sense cartera per a les Relacions amb el Parlament	Piero Giarda
Ministre sense cartera per a la Cooperació Internacional	Andrea Riccardi

Obres

Mario Monti escriu articles d'opinió al diari Corriere della Sera i és autor de diversos llibres d'economia monetària i finances.^[13]

Problemi di economia monetaria, Milà, Etas Kompass, 1969.
Gli obiettivi delle banche, i tassi di interesse e la politica monetaria, Milà, Tamburini, 1970.
Analisi degli effetti monetari e finanziari delle politiche di bilancio regionale e locali. Un rapporto metodologico, Milà, Tamburini, 1974.
Per un'analisi mensile della politica monetaria e finanziaria italiana, Milà, O. Capriolo, 1974.
Ricerca sul sistema creditizio i Quadro generale, amb Tommaso Padoa-Schioppa, Roma, Agència d'estudis monetaris, bancaris i financers Luigi Einaudi, 1976.
Che cosa si produce come e per chi. Manuale italiano di microeconomia amb Onorato Castellino, Mario Deaglio, Elsa Fornero, Sergio Ricossa, Giorgio Rota, Torí, Giappichelli, 1978.
Il sistema creditizio e finanziario italiano. Relazione della Commissione di studio istituita dal Ministro del tesoro, Roma, Istituto Poligrafico e Zecca dello Stato, 1982.
L'Italia e la Repubblica federale di Germania in cammino verso l'unione economica e monetaria europea, amb Franco Bruni, Milà, Centro di economia monetaria e finanziaria, Universitat Bocconi, 1989.
Autonomia della Banca centrale, inflazione e disavanzo pubblico: osservazioni sulla teoria e sul caso italiano, amb Franco Bruni Il ruolo della banca centrale nella politica economica, Bolonya, Il Mulino, 1992. ISBN 88-15-03754-3.
Il governo dell'economia e della moneta. Contributi per un'Italia europea, 1970-1992, Milà, Longanesi, 1992. ISBN 88-304-1099-3.
Il mercato unico e l'Europa di domani. Rapporto della Commissione europea, Milà, Il Sole-24 Ore libri, 1997. ISBN 88-7187-815-9.
Intervista sull'Italia in Europa, Roma-Bari, Laterza, 1998. ISBN 88-420-5090-3.

Referències

↑ ^1,0 ^1,1 ^1,2 «Napolitano nomena Mario Monti senador vitalici i el reforça com a successor de Silvio Berlusconi». 324.cat, 12-11-2011 [Consulta: 12 novembre 2011].
↑ ^{[enllaç sense format]} http://www.huffingtonpost.it/2013/06/03/gruppo-bilderberg-sei-italiani-nel-club-dei-superpotenti_n_3379034.html
↑ ^3,0 ^3,1 ^3,2 ^3,3 ^3,4 «De 'Il Cavaliere' a 'Super Mario'» (en castellà). Agència EFE. El Mundo, 12-11-2011 [Consulta: 12 novembre 2011].
↑ «Curriculum vitae of speakers» (en anglès). Parlament Europeu, 13-01-2011. PDF
↑ Clift, Jeremy. «Super Mario and the Temple of Learning» (en anglès). Finance and Development. Fons Monetari Internacional, 01-06-2005.
↑ «Trilateral Commission Membership List» (en anglès). Comissió Trilateral. Arxivat de l'original el 2011-09-27. [Consulta: 12 novembre 2011].
↑ «Steering Committee» (en anglès). Conferència Bilderberg. Arxivat de l'original el 2011-11-09. [Consulta: 12 novembre 2011].
↑ «Mario Monti» (en anglès). Comissió Europea d'Assumptes Econòmics i Monetaris.
↑ ^9,0 ^9,1 Pino, Daniel del «Un asesor de lujo como antídoto a Berlusconi» (en castellà). Público, 11-11-2011 [Consulta: 12 novembre 2011].
↑ «Mario Monti es perfila com a substitut de Berlusconi». VilaWeb, 09-11-2011 [Consulta: 9 novembre 2011].
↑ Martínez de Rituerto, Ricardo. «El ‘gentleman' tecnócrata» (en castellà). El País, 12-11-2011. [Consulta: 13 novembre 2011].
↑ ^12,0 ^12,1 «Manager, cooperanti e professori. Ecco i ministri del governo Monti». La Repubblica, 16-11-2011 [Consulta: 16 novembre 2011].
↑ «El cap d'Estat italià nomena Mario Monti senador vitalici». diari Ara, 09-11-2011 [Consulta: 12 novembre 2011].

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mario Monti

Càrrecs públics
Precedit per: Martin Bangemann i Raniero Vanni d'Archiraf	Comissari Europeu de Mercat Interior 1995–1999	Succeït per: Frits Bolkestein
Precedit per: Christiane Scrivener	Comissari Europeu de Fiscalitat i Unió Duanera 1995–1999	Succeït per: Frits Bolkestein
Precedit per: Karel Van Miert	Comissari Europeu de la Competència 1999–2004	Succeït per: Neelie Kroes
Precedit per: Silvio Berlusconi	Primer Ministre d'Itàlia 2011–2013	Succeït per: Enrico Letta
Precedit per: Giulio Tremonti	Ministre d'Economia i Finances 2011–2012	Succeït per: Vittorio Grilli
Precedit per: Giulio Terzi di Sant'Agata	*Ministre d'Afers Exteriors (Interinament)* 2013	Succeït per: Emma Bonino

[324_monti-1] 1,0 ^1,1 ^1,2 «Napolitano nomena Mario Monti senador vitalici i el reforça com a successor de Silvio Berlusconi». 324.cat, 12-11-2011 [Consulta: 12 novembre 2011].

[2] {[enllaç sense format]} http://www.huffingtonpost.it/2013/06/03/gruppo-bilderberg-sei-italiani-nel-club-dei-superpotenti_n_3379034.html

[elmundo-3] 3,0 ^3,1 ^3,2 ^3,3 ^3,4 «De 'Il Cavaliere' a 'Super Mario'» (en castellà). Agència EFE. El Mundo, 12-11-2011 [Consulta: 12 novembre 2011].

[4] «Curriculum vitae of speakers» (en anglès). Parlament Europeu, 13-01-2011. PDF

[5] Clift, Jeremy. «Super Mario and the Temple of Learning» (en anglès). Finance and Development. Fons Monetari Internacional, 01-06-2005.

[6] «Trilateral Commission Membership List» (en anglès). Comissió Trilateral. Arxivat de l'original el 2011-09-27. [Consulta: 12 novembre 2011].

[7] «Steering Committee» (en anglès). Conferència Bilderberg. Arxivat de l'original el 2011-11-09. [Consulta: 12 novembre 2011].

[8] «Mario Monti» (en anglès). Comissió Europea d'Assumptes Econòmics i Monetaris.

[publico-9] 9,0 ^9,1 Pino, Daniel del «Un asesor de lujo como antídoto a Berlusconi» (en castellà). Público, 11-11-2011 [Consulta: 12 novembre 2011].

[10] «Mario Monti es perfila com a substitut de Berlusconi». VilaWeb, 09-11-2011 [Consulta: 9 novembre 2011].

[11] Martínez de Rituerto, Ricardo. «El ‘gentleman' tecnócrata» (en castellà). El País, 12-11-2011. [Consulta: 13 novembre 2011].

[governmonti-12] 12,0 ^12,1 «Manager, cooperanti e professori. Ecco i ministri del governo Monti». La Repubblica, 16-11-2011 [Consulta: 16 novembre 2011].

[13] «El cap d'Estat italià nomena Mario Monti senador vitalici». diari Ara, 09-11-2011 [Consulta: 12 novembre 2011].

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]

[10]

[11]

[12]

[13]