Medaïta

Medaïta
Fórmula química	Mn2+₆V5+Si₅O18(OH)
Epònim	Francesco Meda (en)
Localitat tipus	Mina Molinello, Ne, Província de Gènova, Ligúria Itàlia
Classificació
Categoria	silicats
Nickel-Strunz 10a ed.	9.BJ.30
Nickel-Strunz 9a ed.	9.BJ.30
Dana	57.4.1.1
Heys	17.7.5
Propietats
Sistema cristal·lí	monoclínic
Estructura cristal·lina	a = 6,71 Å; b = 28,94 Å; c = 7,57 Å; β = 95,4°
Grup espacial	P2₁
Color	vermell marronós
Exfoliació	bona en {100}
Lluïssor	subadamantina
Densitat	3,65 a 3,75 g/cm³ (mesurada); 3,7 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiques	biaxial (+)
Índex de refracció	nα = 1,770 nβ = 1,780 nγ = 1,800
Birefringència	δ = 0,030
Pleocroisme	feble
Angle 2V	mesurat: 71°, calculat: 72°
Dispersió òptica	r > v distingible
Impureses comunes	Fe, H
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA1979-062
Símbol	Med
Referències	[1]

La medaïta és un mineral de la classe dels silicats. Rep el nom en honor del doctor Francesco Meda (1926 - 1977), un mineralogista aficionat de Torí que va contribuir a fer popular la mineralogia a Itàlia amb la seva entusiasta activitat com a professor .

La medaïta és un silicat de fórmula química Mn²⁺₆V⁵⁺Si₅O₁₈(OH). Cristal·litza en el sistema monoclínic. És l'anàleg de vanadi de l'arsenmedaïta, de la qual n'és una espècie isostructural.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la medaïta pertany a «09.BJ: Estructures de sorosilicats amb anions Si₃O₁₀, Si₄O₁₁, etc.; cations en coordinació octaèdrica [6] i major coordinació» juntament amb els següents minerals: orientita, rosenhahnita, trabzonita, thalenita-(Y), fluorthalenita-(Y), tiragal·loïta, ruizita, ardennita-(As), ardennita-(V), kilchoanita, kornerupina, prismatina, zunyita, hubeïta i cassagnaïta.

Va ser descoberta a la mina Molinello, situada a la localitat de Ne, a la província de Gènova (Ligúria Itàlia). També ha estat descrita en altres indrets d'Itàlia, així com a Suïssa i el Japó.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Medaïta