Menta borda
La menta borda (Mentha suaveolens) és una herba perenne estolonífera, erecta i d'olor poc agradable. En català es coneix també per altres noms com herba-sana borda, mentastre, mendastre, menta de bou, menta de gat, alfàbrega de pastor, matapuça o matapuces.[1] EcologiaDistribució mundialEs troba al sud i oest d'Europa i àmpliament dispersa per la península Ibèrica. HàbitatÉs pròpia de terrenys humits tant àcids com bàsics. Habitualment es troba en jonqueres, herbassars humits de contrades mediterrànies i estatge montà. Descripció morfològicaÉs una planta perenne, amb la part inferior llenyosa. Les tiges de secció triangular poden fer de 40 a 100 cm. Té les fulles oposades, obtuses o poc agudes i de color verd pàl·lid, sèssils o amb pecíol molt curt; fan normalment de 3 a 4 cm i són tomentoses (amb pèls bastant ramificats) sobretot al revers, gruixudes i molt rugoses per la nervació netament reticulada; el marge de les fulles és dentat. Les inflorescències fan entre 4 i 9 cm i estan formades per petites corol·les blanquinoses o blavenques, de pètals soldats per la base; aquestes són quasi actinomorfes (a diferència de la majoria de labiades), amb 4 lòbuls poc desiguals. Té el mateix nombre d'estams, és a dir 4. La menta borda floreix a l'estiu, entre març i desembre. L'arrel és axonomorfa. Accions farmacològiques
ToxicitatEn dosis altes és tòxica i no la poden prendre les dones embarassades. Referències bibliogràfiques
Referències
|