Metatorbernita

Metatorbernita
Cristalls verds de metatorbernita de la mina Margabal, Entraygues-sur-Truyère, Midi-Pyrénées, França
Fórmula química	Cu(UO₂)₂(PO₄)₂·8H₂O
Localitat tipus	Revier Schneeberg
Classificació
Categoria	fosfats
Nickel-Strunz 10a ed.	08.EB.10
Nickel-Strunz 9a ed.	8.EB.10
Nickel-Strunz 8a ed.	VII/D.20b
Dana	40.2a.13.2
Propietats
Sistema cristal·lí	tetragonal
Hàbit cristal·lí	plaques planes
Estructura cristal·lina	a = 6.9756(5) Å, c = 17.349(2) Å
Color	verd a verd fosc
Exfoliació	bona
Fractura	fràgil
Duresa (Mohs)	2,5
Lluïssor	nacrada, vítria
Color de la ratlla	més clara que el color
Gravetat específica	3,7 a 3,8
Densitat	3,7
Propietats òptiques	uniaxial (+/-)
Índex de refracció	nω = 1.618 - 1.631 nε = 1.622 - 1.628
Birefringència	δ = 0,004
Pleocroisme	feble
Mineral radioactiu
Més informació
Estatus IMA	mineral heretat (G)
Símbol	Mtor
Referències	[1]

La metatorbernita és un mineral radioactiu de la classe dels fosfats. Va ser descoberta l'any 1916 a les Muntanyes Metal·líferes, a l'estat de Saxònia (Alemanya), i va ser anomenada així per Arthur Francis Hallimond a partir de la seva fórmula química, semblant a la de la torbernita però amb un contingut inferior d'aigua. Forma part del grup metaautunita de minerals.^[2]

La Metatorbernita és un uranil-fosfat de coure, hidratat. La seva estructura cristal·lina està formada per capes alternes d'uranil i fosfat, com tots els minerals del grup de la metaautunita al qual pertany. Forma una sèrie de solució sòlida amb el mineral metazeunerita, en la qual la substitució gradual del fòsfor per arsènic va donant els diferents minerals de la sèrie.^[3] A més dels elements de la seva fórmula, sol portar com a impureses: calci, bari i magnesi, que li donen diferents tonalitats. També segons impureses els cristalls poden mostrar molts tipus de brillantor, des de terrós-ennuvolat a translúcid-sedós.

Pot ser usat com a mena d'urani. Per ser un mineral radioactiu ha de ser tractat amb les degudes precaucions: rentar-se les mans després de manipular-lo, evitar inhalar la pols o ingerir, evitar prolongades exposicions en la proximitat del cos i, en cas de grans quantitats, emmagatzemar en àrees deshabitades.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la metatorbernita pertany a «08.EB: Uranil fosfats i arsenats, amb ràtio UO₂:RO₄ = 1:1» juntament amb els següents minerals: autunita, heinrichita, kahlerita, novačekita-I, saleeïta, torbernita, uranocircita, uranospinita, xiangjiangita, zeunerita, metarauchita, rauchita, bassetita, lehnerita, metaautunita, metasaleeita, metauranocircita, metauranospinita, metaheinrichita, metakahlerita, metakirchheimerita, metanovačekita, metazeunerita, przhevalskita, meta-lodevita, abernathyita, chernikovita, meta-ankoleita, natrouranospinita, trögerita, uramphita, uramarsita, threadgoldita, chistyakovaita, arsenuranospathita, uranospathita, vochtenita, coconinoita, ranunculita, triangulita, furongita i sabugalita.

Es forma com a mineral secundari resultant de la deshidratació per exposició a la intempèrie del mineral torbernita. Es pot formar també com a mineral primari per sobre de 75 °C. Sol trobar-se associada a altres minerals com: torbernita i metaautunita.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Metatorbernita