Mrazekita

Mrázekita
Fórmula química	Bi₂Cu₃(PO₄)₂O₂(OH)₂·H₂O
Epònim	Zdeněk Mrázek (en)
Localitat tipus	Dipòsit Podlipa, Ľubietová, Districte de Banská Bystrica, Regió de Banská Bystrica, Eslovàquia
Classificació
Categoria	fosfats
Nickel-Strunz 10a ed.	8.DJ.40
Nickel-Strunz 9a ed.	8.DJ.40
Dana	42.4.15.1
Propietats
Sistema cristal·lí	monoclínic
Estructura cristal·lina	a = 9,065(1) Å; b = 6,340(1) Å; c = 5,410(3) Å; β = 101,57(1)°
Grup puntual	2/m - prismàtica
Color	blau ceruli
Exfoliació	distingible/bona - 201
Duresa (Mohs)	2 a 3
Lluïssor	vítria
Color de la ratlla	blau clar
Diafanitat	transparent, translúcida
Densitat	4,90(2) g/cm³ (mesurada); 5,00 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiques	biaxial (-)
Índex de refracció	nα = 1,800 nβ = 1,860 a 1,870 nγ = 1,900
Birefringència	δ = 0,100
Pleocroisme	feble
Angle 2V	mesurat: 66° to 68°
Dispersió òptica	r < v forta
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA1990-045
Símbol	Mrz
Referències	[1]

La mrazekita és un mineral de la classe dels fosfats. Va ser acceptada com a espècie mineral vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 1990. Rep el seu nom en honor de Honors Zdenek Mrázek (1952-1984), que va recollir les primeres mostres del mineral i en va reconèixer les seves característiques inusuals.

La mrazekita és un fosfat de fórmula química Bi₂Cu₃(PO₄)₂O₂(OH)₂·H₂O. Cristal·litza en el sistema monoclínic en cristalls aciculars o esvelts, tabulars en 101, allargats al llarg de [010] o [201], amb terminacions de falca, de fins a 2 mm; i també en roseteso esfèrules de cristalls aciculars radials, i a com crostes.^[2] La seva duresa a l'escala de Mohs és 2 a 3.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la mrazekita pertany a «08.DJ: Fosfats, etc, amb cations de mida mitjana i gran, (OH, etc.):RO₄ = 1:1» juntament amb els següents minerals: johnwalkita, olmsteadita, gatumbaïta, camgasita, fosfofibrita, meurigita-K, meurigita-Na, jungita, wycheproofita, ercitita i attikaïta.

La mrazekita és un mineral secundari rar format per l'oxidació de sulfurs polimetàl·lics. Ha estat trobada majoritàriament a Europa, a Ullerseuth (Turíngia, Alemanya), Lautertal (Hessen, Alemanya), a Ľubietová (Regió de Banská Bystrica, Eslovàquia), Ste Marie-aux-Mines (Alsàcia, França), Aldeia Nova Districte de Viseu, Portugal), Jáchymov (Bohèmia, República Txeca), i als monts Banat, (Caraş-Severin, Romania). L'únic indret on ha estat trobada fora d'Europa és el riu Morass (Victòria, Austràlia).

Sol trobar-se associada a altres minerals com: Calcopirita, tetraedrita, calcocita, malaquita, piromorfita, pseudomalaquita, libethenita, reichenbachita, beudantita, bismutita, mixita, crisocol·la.