El National Film Registry ("Registre Nacional de Cinema") és una filmoteca de pel·lícules seleccionades pel National Film Preservation Board per a la seva conservació a la Biblioteca del Congrés dels Estats Units.
El National Film Registry incorpora anualment al voltant de 25 noves pel·lícules les quals són seleccionades per la seva importància cultural, històrica o estètica. Per ser elegibles, aquestes han de tenir almenys 10 anys d'antiguitat sense ser necessari que hagin estat estrenades en el cine o que siguin llargmetratges. Així, el Registre inclou des de clàssics de Hollywood a pel·lícules òrfenes. A més, també conté documentals, pel·lícules mudes, curtmetratges, pel·lícules experimentals, pel·lícules de domini públic, sèries, pel·lícules per a la televisió, pel·lícules del cinema independent i videoclips.
La primera selecció de pel·lícules va tenir lloc el 1989 i es van rebre al voltant de 1.000 candidatures de pel·lícules nominades pel públic. En aquella ocasió, els membres del National Film Preservation Board van votar individualment tota la llista reduint-la a les 25 més votades. Això no obstant, des del 1997, el públic només pot presentar un màxim de 50 pel·lícules a l'any per ser considerades per a la seva conservació.
La pel·lícula més antiga de la llista és Newark Athlete (1891) i la més recent és Brokeback Mountain (2005). L'any amb més pel·lícules escollides és el 1939, amb 20 cintes conservades a la Biblioteca. El temps transcorregut entre l'estrena d'una pel·lícula i la seva incorporació a la llista varia bastant. Així, cal destacar els 109 anys que havien passat per la cinta experimental de 1894Dickson Experimental Sound Film quan el 2003 va ser elegida. Per contra, hi ha hagut cinc pel·lícules que deu anys després de la seva estrena van ser incloses directament en la llista. Aquestes són: Do the Right Thing, Fargo, Toy Story, Toro salvatge i Un dels nostres.
El 2009, més de 500 pel·lícules eren conservades pel National Film Registry.
Pel·lícules
Fred Ott's Sneeze és una de las primeres pel·lícules estatunidenques, de 5 segons, feta per Thomas Edison.Dickson Experimental Sound Film, la primera pel·lícula coneguda amb so enregistrat en viu.[1]Amb 47 segons de durada, The Kiss va ser una de les primeres pel·lícules en ser mostrades comercialment al públic.[2]The Corbett-Fitzsimmons Fight va ser el primer llargmetratge (durava originalment quasi 100 minuts) així com el primer èxit financer autèntic d'una pel·lícula (recaptant entre $100.000-$750.000).The Great Train Robbery va utilitzar una varietat de tècniques d'edició que es van popularitzar al moment de la seva estrena.Gertie the Dinosaur, encara que no va ser la primera pel·lícula d'animació, Gertie es va convirtir en el primer personatge popular de dibuixos animats.[3]El naixement d'una nació (1915) va desenvolupar tècniques innovadores de càmera i efectes especials i es va convertir en el primer llargmetratge amb èxit de Hollywood, sent citat com la primera "superproducció" tot i que hi va haver controvèrsia sobre el seu retratat positiu del Ku Klux Klan.La influent Intolerance: Love's Struggle Throughout the Ages va ser creada per D. W. Griffith el 1916 en part com a resposta a la controvèrsia sobre el racisme vist a El naixement d'una nació.El film de 1921 The Kid de Charles Chaplin no només es va convertir en el primer llargmetratge de comèdia d'èxit, sinó que també va demostrar la compatibilitat entre elements dramàtics i còmics, fonamentant la reputació de Chaplin.Nanook of the North (1922) va revolucionar el cinema documental amb la seva producció a gran escala, tot i que continua sent polèmica per haver escenificat diversos dels esdeveniments que representa.La icònica escena presentant a Harold Lloyd penjant del rellotge a Safety Last! (1923) ha estat una referència per nombrosos mitjans de comunicació, amb diverses pel·lícules incloent esdeveniments similars a les seves trames.Greed, pel·lícula de 1924 d'Erich von Stroheim és coneguda per la seva reputació de "sant graal" de les pel·lícules perdudes (la versió original de 42 rodets sense talls).The Phantom of the Opera (1925) va comptar amb un extens maquillatge per al seu personatge principal[4] en un dels millors papers de Lon Chaney.Al Jolson a The Jazz Singer (1927), el primer llargmetratge que inclou escenes de so totalment sincronitzat.Jules Raucourt va protagonitzar la clàssica pel·lícula experimental del 1927 The Life and Death of 9413: a Hollywood Extra.La versió de Dracula del 1931 va ser molt influent sobre les representacions futures del personatge del títol. La versió simultània en castellà és la única versió en llengua estrangera que es conserva també al registre.Little Caesar (1931) va provocar una moda de les pel·lícules de gàngsters durant els primers anys 1930 i va convertir a Edward G. Robinson en la quinta essència del "gàngster de pel·lícules".Els efectes especials innovadors i la història atemporal han fet de King Kong (1933) una de les pel·lícules més influents de tots els temps.Va succeir una nit (1934) va ser la primera pel·lícula en obtenir l'Oscar en les cinc categories principals.La famosa escena del camarot dels germans Marx d'Una nit a l'òpera (1935) va acumular 15 persones en una cabina de dimensions reduïdes.Amb una durada de 16 minuts, el clàssic dels Estudis Fleischer de 1936 Popeye the Sailor Meets Sindbad the Sailor va ser la primera pel·lícula animada produïda als Estats Units amb una durada superior als 7-8 minuts estandard, un anys abans de la Blancaneus de Disney.La famosa seqüència de "Heigh-Ho" de La Blancaneu i els set nans (pel·lícula) (1937), el primer llargmetratge americà, creat per Walt Disney, i mostrant els set nans (Doc, Happy, Grumpy, Bashful, Sneezy, Dopey, Sleepy).Tot i no ser la primera pel·lícula en color, El màgic d'Oz (1939) va sorprendre el públic quan Judy Garland va semblar passar perfectament d'un to sèpia al color.Ajustat a la inflació, Allò que el vent s'endugué (1939) es va convertir en el major èxit comercial fins aquell moment.Malgrat els problemes inicials de taquilla, la segona pel·lícula d'animació de Disney Pinotxo (1940) ha estat molt reconeguda pels seus mèrits tècnics i artístics.The Great Dictator (1940) va ser la primera pel·lícula sonora de Charles Chaplin.Ciutadà Kane (1941) és considerat per molts crítics i estudiosos (incloent l'American Film Institute) com la millor pel·lícula mai feta.[5]Humphrey Bogart al remake de 1941 de El falcó maltès, considerat un dels primers exemples de cinema negre.Casablanca (1942) té sis línies de diàleg seleccionades a AFI's 100 Years ... 100 Movie Quotes, més que qualsevol altra pel·lícula.De totes les pel·lícules dirigides per Alfred Hitchcock, el thriller psicològic Shadow of a Doubt (1943) era la seva preferida personal.L'obra mestra de Maya Deren, Meshes of the Afternoon, el clàssic experimental de 1943.Per què lluitem? va ser una sèrie de documentals de propaganda dirigits per Frank Capra explicant als soldats per què els Estats Units es van implicar a la Segona Guerra Mundial.Ann Savage i Tom Neal a la llegendària pel·lícula de sèrie B del 1945 Desviació que continua sent una pel·lícula de culte entre crítics.Que bonic que és viure va decepcionar tant a la crítica com al públic mentre es trobava a la cartellera el 1946, però les freqüents reposicions a la televisió l'han convertit en una de les pel·lícules més estimades i àmpliament referenciades de tots els temps.Let There Be Light va ser un documental controvertit de 1946 bloquejat a la distribució pública durant 35 anys.The Day the Earth Stood Still (1951) és una de les millors pel·lícules de ciència-ficció realitzades durant la Guerra Freda.Gary Cooper en el controvertit Sol davant el perill (1952), del que es va dir que era una al·legoria del McCarthyisme.The Hitch-Hiker (1953) de Ida Lupino destaca per ser la primera pel·lícula de cinema negre nord-americana dirigida per una dona.Vacances a Roma (1953) va convertir a Audrey Hepburn en una estrella i va valer per ella l'Oscar a la millor actriu.Judy Garland en la que potser és la seva actuació més aclamada, en el paper d'Esther Blodgett en el remake de 1954 d'A Star Is Born.Combinant elements de western i cinema negre, Conspiració de silenci (1955) va ser la primera pel·lícula en reconèixer obertament racisme contra japonesos americans després de la Segona Guerra Mundial.Rebel sense causa (1955) es va estrenar als cinemes menys d'un mes després que el seu actor principal, James Dean, morís en un accident de cotxe.Sovint citat com un dels més grans westerns de tots els temps, The Searchers (1956) va influir en directors com Martin Scorsese, Steven Spielberg o David Lean.Kim Novak i James Stewart en una escena de Vertigen (D'entre els morts) (1958), pel·lícula escollida per l'AFI com la millor de misteri.[6]Ningú no és perfecte (1959) va ser votada la pel·lícula americana més divertida a AFI's 100 Years...100 Laughs.Espàrtac (1960) va contribuir a acabar amb les llistes negres de Hollywood ja que va acreditar el seu guionista Dalton Trumbo, protegit pel productor i actor protagonista Kirk Douglas.Lawrence d'Aràbia (1962) sovint es considera una de les pel·lícules èpiques més grans i influents de tots els temps.Slim Pickens a la sàtira de la Guerra FredaDr. Strangelove (1964), una de les nombroses obres mestres de Stanley Kubrick.Julie Andrews en el seu paper pel que va guanyar l'Oscar Mary Poppins (1964), sovint considerat l'èxit més gran de Walt Disney en les pel·lícules d'acció real.La nit dels morts vivents (1968) va ser una de les primeres pel·lícules en presentar una interpretació moderna dels zombies.El padrí (1972) i la seva seqüela El padrí II va ser un èxit de crítica i públic i van guanyar l'Òscar pel director Francis Ford Coppola.
.jpg)
.jpg)
