Nicòmac de Gèrasa

Nicòmac de Gèrasa

Nicòmac, segons un gravat del segle XVIII
Biografia
Naixement	(grc) Νικόμαχος c. 60 dC Jerash (Província romana de Síria)
Mort	c. 120 (59/60 anys) Lloc desconegut
Activitat
Camp de treball	Filosofia
Ocupació	Matemàtiques
Període	Imperi Romà
Influències	Aristòtil

Nicòmac (en grec antic: Νικόμαχος Γερασηνός, llatí: Nicomachus Gerasenus; c. 60 - 120 dC) fou un matemàtic de l'antiga Grècia natural de Gèrasa a la província romana de Síria (actual Jerash (Jordània). És conegut per les seves obres, Introducció a l'Aritmètica i Manual d'Harmonia, que són una font molt important pel coneixement de les matemàtiques i la música a l'Antiguitat.

No se sap res de la seva vida, a part que era nadiu de Gèrasa, a l'Orient proper.^[1] Va viure en temps de l'emperador Tiberi, al segle i, i era força conegut pels seus contemporanis com un membre prominent de l'escola neopitagòrica.^[2]

Va escriure sobre aritmètica i música, i potser també sobre altres temes. Boeci va escriure una obra sobre aritmètica que era reproducció de l'obra de Nicòmac.

Les obres seves que es conserven són:^[3]

• Ἀριθμητικης εἰσααγωγῆζ, Introducció a l'aritmètica, que es conserva en grec i en una traducció al llatí de Boeci, i que resulta ser un dels pocs documents (sinó l'únic) que tenim de la teoria de nombres de la Grècia clàssica.^[4] Entre d'altres aportacions, en aquest llibre es defineixen per primer cop els concepts de nombre abundant i nombre deficient.^[5] La transmissió d'aquest llibre a l'àrab va ser la font de diferents tractats d'aritmètica medievals, entre els quals el del filòsof hebreu barceloní Abraham Bar Hiyya.^[6]
• Ἐγχειρίδιον ἁρμονικῆς, Manual d'Harmonia, escrit en forma de carta a una dona noble.^[7]
• La seva Introducció a la música està perduda, però es considera que és la font principal del primer llibre de De institutione musica de Boeci.

I les obres perdudes de les quals es coneix el títol són:

• θεολογούμενα ἀριθμητικῆς, La Teologia dels Nombres, que és possible reconstruir parcialment a partir d'altres fonts i que parla de les facultats, la dignitat i les propietats místiques dels nombres.^[8]
• γεωμετρίκή εισαγωγή, Introducció a la geometria.^[9]
• τέχνη ἀριθμητικὴ, Art numèric.
• περὶ ἑορτῶν Αἰγυπψίων, Sobre les festes egípcies.^[10]

Alguns historiadors li atribueixen una Biografia de Pitàgoras^[11] i, tot i que no existeix cap prova evident, podria ser possible que l'hagués escrit.^[12]

• Garrido Domené, Fuensanta. «Nicómaco de Gerasa». A: Los teóricos menores de la música griega (en castellà). Barcelona: Editorial Cérix, 2016, p. 87-342. ISBN 978-84-608-7915-2. 
• Kappraff, Jay «The Arithmetic of Nicomachus of Gerasa and its Applications to Systems of Proportion» (en anglès). Nexus Network Journal. Springer, Volum 2, Num. 1-2, 2000, pàg. 41-56. DOI: 10.1007/s00004-999-0007-7. ISSN: 1590-5896 [Consulta: 27 juliol 2013].
• Mathiesen, Thomas J. «Antiquity and the Middle Ages». A: Gracyk, Theodore i Kania, Andrew (eds.). The Rouledge Companion to Philosophy and Music (en anglès). Nova York: Routledge, 2011, p. 257 i ss.. ISBN 978-0-415-48603-3. 
• Stopple, Jeffrey. A Primer of Analytic Number Theory (en anglès). Cambridge University Press, 2003. ISBN 0-521-81309-3. 
• Zonta, Mauro; Freudenthal, Gad «Nicomachus of Gerasa in Spain, circa 1100: Abraham Bar Ḥiyya's Testimony» (en anglès). Aleph, Volum 9, Num. 2, 2009, pàg. 189-224. ISSN: 1565-1525.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Nicòmac de Gèrasa

• O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Nicòmac de Gèrasa» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
• Tarán, Leonardo. «Nichomachus of Gerasa» (en anglès). Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 27 juliol 2013].
• Toomer, G.J.; Netz, Reviel. «Nicomachus (3)» (en anglès). Oxford Classical Dictionary, 2016. [Consulta: 27 febrer 2024].