|
Nit de Reis
La Nit de(ls) Reis se celebra arreu dels Països Catalans i també a Espanya, part de l'Amèrica del Sud[1] i a altres llocs, sobretot aquells indrets on hi ha immigració hispana,[2] durant la nit del 5 de gener, vigília del Dia de Reis o Epifania.[2] Es tracta d'una festa cristiana que té el seu origen amb el Naixement de Jesús a Betlem. Segons aquesta tradició, el nen Jesús va rebre la visita de tres savis que seguint l'estrella d'Orient li van regalar or, encens i mirra.[2] Actualment, els Reis durien regals a tots els infants del món. Aquesta tradició es pot dir que forma part d'un conjunt de figures nadalenques màgiques que duen regals als infants en diferents societats occidentals.[3] Algunes de les més conegudes poden ser el Pare Noel (força estés entre les societats occidentals), la Bruixa Befana (Itàlia), l'Olentzero (Euskal Herria), o el Belsnickel (Alemanya i Àustria). Per l'antropòleg Lévi-Strauss, qui parlava del Pare Noel, aquest tipus de figures servien per canalitzar a través dels infants la màgia dins de la societat.[4] A través de la seva vivència de la màgia i la il·lusió, els adults la podien viure també. CelebracionsTerritoris de parla catalanaDes de mitjan segle XX es realitzen les cavalcades modernes, en les que els reis fan acte de presència i passegen en carrosses davant del públic.[5] Cada municipi organitza la seva pròpia cavalcada. Unes de les més antigues de Catalunya són les d'Igualada (1895) i Sant Vicenç dels Horts,[5] així com la de Barcelona que segons diverses fonts data del 1855.[6] Del País Valencià destaca la d'Alcoi, la més antiga del país que data del 1866.[5] A Mallorca no va popularitzar-se la cavalcada fins a la dècada dels 40.[7] A Perpinyà també s'hi fa cavalcada; a més a més el batlle realitza la cerimònia dels bons desitjos.[8] Els dies previs o durant les cavalcades, fan acte de presència els ajudants dels reis o patges, que es reparteixen pels pobles; uns dels més coneguts són en Pep Fumera (Empordà), el Patge Gregori i el Patge Xiu-Xiu.[9][10] Durant la cavalcada és freqüent que els més menuts cantin la cançó dels Tres Reis (que varia segons l'indret) i lliurin la carta directament als Reis o als Patges Reials; en aquestes cartes hi ha llista amb els regals que desitgen i amb declaracions de bones intencions i també confessions de malifetes.[10] Altres municipis de l'àmbit catalanoparlant reben els reis amb torxes, atxes, teies o falles;[11] també amb fanalets.[10] Es creu que aquesta pràctica respon als ritus mil·lenaris de purificació, i té el seu origen modern a partir dels segles XVIII i xix. Actualment encara hi ha municipis que mantenen aquesta tradició com ara: La Riera de Gaià, Taradell, Vandellòs i Catí; més modernament també s'organitzen baixades de torxes en algunes pistes d'esquí.[11] Durant la nit, en algunes cases es deixa menjar als reis i als camells; aquest menjar pot consistir en herba, pa o aigua.[1] També es deixen les sabates a la porta, a la finestra o al balcó de casa perquè els reis hi deixin presents.[2][10] Espanya i HispanoamèricaA Espanya i a l'Amèrica Llatina les celebracions són similars a les dels territoris de parla catalana però presenten algunes variacions. A la majoria de llocs també són freqüents les cavalcades i el lliurament de la carta als reis per part dels més menuts. També és usual deixar menjar als reis i al seu seguici.[2] A Espanya les primeres cavalcades daten de mitjan segle xix, mentre que a la capital, Madrid, no n'hi va haver fins al 1953.[6] A molts països de l'Amèrica Llatina com ara l'Argentina, Mèxic, la República Dominicana, Puerto Rico, Paraguai i l'Uruguai se celebra també la nit de reis de manera semblant a Espanya, és a dir, els reis deixen presents als infants.[12] A diferència d'Espanya, on els nens entreguen les cartes als reis o patges, a l'Argentina dipositen la llista amb els regals desitjats dins de les sabates; a Puerto Rico els més menuts recorren els parcs de les ciutats prenent trossos de gespa i herba per a deixar-los sota del llit durant la nit i així poder alimentar els camells.[12] Al Perú la tradició de regalar joguines als nens ha caigut en desús. Actualment la celebració consisteix en la Baixada de Reis (Bajada de Reyes), durant la qual una família o comunitat realitza una festa mentre es desmunta el pessebre.[12] Malgrat això, al Perú també s'hi realitzen cavalcades amb els Reis com a protagonistes.[13] Sovint es considera que la celebració de la Nit de Reis, així com el dia, a l'Amèrica Llatina té el seu origen a Espanya.[14] Als Estats Units, algunes comunitats hispanes també realitzen cavalcades, com per exemple a la ciutat de Nova York.[2] LusofoniaAl Brasil, durant el segle xvii i xviii se celebraven romeries nocturnes. L'escriptor i cronista brasiler José de Alencar descriu en un text el declivi d'aquesta tradició; en la crònica explica que en aquell moment (1855) durant la nit de reis ja només es realitzen banquets que res tenen a veure amb les celebracions que feien els seus pares.[15] Malgrat això, durant el segle xix no varen desaparèixer totes les manifestacions de l'antiga festa i la gent encara sortia als carrers durant les nits. Actualment encara hi ha grups de joves i de persones de diferents edats que es vesteixen de pastors i pastores i canten i ballen al ritme de la música que toquen amb violes, violins, tambors, castanyoles, triangles i altres instruments de petita mida que són fàcils de transportar. Els grups de joves es desplacen pels carrers de les ciutats i es van aturant davant les cases perquè, després de cantar, els convidin a menjar i beure.[15] En algunes regions també se sol·liciten regals als propietaris de les cases on es canta que posteriorment seran donats per a finalitats socials.[16] A Portugal durant la nit del dia 5 al 6 se solien cantar les janeiras (del portuguès janeiro -gener-), unes cançons que cantaven mentre es desplaçaven pels carrers de la ciutat.[17] Altres indretsA Itàlia hi ha una llegenda apòcrifa que explica que els Reis d'Orient es van perdre anant cap a Betlem. Com que estaven perduts, una bruixa anomenada Befana els va ajudar a trobar el camí. Els Reis la van convidar a unir-se a ells; ella refusà l'oferiment però se'n va acabar penedint. Per això la tradició mana que cada nit de Reis la bruixa sobrevola amb la seva escombra els pobles i ciutats italians, per mirar si pot trobar Melcior, Gaspar i Baltasar; la bruixa també deixa regals als nens.[18] CançonsTerritoris de parla catalanaAls territoris de parla catalana sovint s'acompanya l'arribada dels Reis amb cançons com ara:
LusofoniaAl Brasil també es canten cançons, sobretot durant les romeries de la nit de reis; en alguns indrets són intel·ligibles a conseqüència del caos sonor que les caracteritza. La majoria citen el naixement de Jesús o demanen protecció, salut, etc.[21] Alguns exemples:
Vegeu tambéReferències
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
.jpg)
