Olenita

Olenita
Olenita procedent de República de Carèlia (Rússia)
Fórmula química	Na(Al₃)Al₆(Si₆O18)(BO₃)₃O₃(OH)
Epònim	Serralada d'Olenii
Localitat tipus	Olenii, Tundra de Voron'i, Península de Kola, óblast de Múrmansk, Districte Federal del Nord-oest, Rússia
Classificació
Categoria	silicats
Nickel-Strunz 10a ed.	9.CK.05
Nickel-Strunz 9a ed.	9.CK.05
Dana	61.3.1.7
Heys	17.5.4
Propietats
Sistema cristal·lí	trigonal
Estructura cristal·lina	a = 15,8Å; c = 7,08Å;
Grup espacial	grup espacial 160
Color	rosa clar, blau, incolor
Duresa (Mohs)	7
Lluïssor	vítria
Color de la ratlla	blanc
Propietats òptiques	uniaxial (-)
Índex de refracció	nω = 1,654 nε = 1,635
Birefringència	δ = 0,019
Impureses comunes	Ti, Zn, Li, Fe, Mn, Mg, Ca, K, F, H
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA1985-006
Any d'aprovació	1986
Símbol	Ole
Referències	[1]

L'olenita és un mineral de la classe dels silicats, concretament un ciclosilicat molt ric en alumini que forma part del grup de la turmalina. S'anomena així per la seva localitat tipus, una pegmatita granítica d'Olenii, a la Península de Kola. Forma solucions sòlides amb l'elbaïta i el schorl.

L'olenita és un silicat de fórmula química Na(Al₃)Al₆(Si₆O₁₈)(BO₃)₃O₃(OH). Cristal·litza en el sistema trigonal. La seva duresa a l'escala de Mohs és 7.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'olenita pertany a «09.CK - Ciclosilicats, amb enllaços senzills de 6 [Si₆O₁₈]^12-, amb anions complexos aïllats» juntament amb els següents minerals: fluorbuergerita, cromiodravita, dravita, elbaïta, feruvita, foitita, liddicoatita, fluorschorl, povondraïta, schorl, magnesiofoitita, rossmanita, oxivanadidravita, oxidravita, oxirossmanita, cromoaluminopovondraïta, fluordravita, fluoruvita, abenakiïta-(Ce), scawtita, steenstrupina-(Ce) i thorosteenstrupina.

S'ha descrit a Àustria, Austràlia, Brasil, República Txeca, Finlàndia, Alemanya, Itàlia, Myanmar, Namíbia, Polònia, Portugal, Rússia i EUA. S'ha trobat en vetes pegmatítiques que tallen metasediments precambrians.^[2]