Or natiu

Or natiu
Or natiu de la Mina Zapata; veneçuela
Fórmula química	Au
Classificació
Categoria	elements natius
Nickel-Strunz 10a ed.	1.AA.05
Nickel-Strunz 9a ed.	1.AA.05
Dana	1.1.1.1
Propietats
Sistema cristal·lí	cúbic
Hàbit cristal·lí	Normalment en octahedres arrodonits, cubs o dodecahedres de fins a 2 cm. També en creixements esquelètics i dendrítics i fragments arrodonits. També freqüent en petites partícules esfèriques o allargades en placers. També en formes arborescents.
Estructura cristal·lina	a = 4,0786Å
Grup puntual	m3m (4/m 3 2/m) - Hexoctahèdric
Grup espacial	Grup espacial 225
Color	groc intens; com més contingut de plata presenta, el groc es torna més pàlid
Macles	Freqüentment en (111) com a macles en esquelet. També en (111) en forma de macles tipus espinel·la.
Tenacitat	maleable
Duresa (Mohs)	2,5 a 3
Lluïssor	metàl·lica
Color de la ratlla	groc lluent
Diafanitat	opac
Gravetat específica	15 - 19.3 g/cm³ (mesurada) 19.309 g/cm³ (calculada); varia amb el contingut de plata.
Densitat	17,4
Més informació
Estatus IMA	mineral heretat (G)
Símbol	Au
Referències	[1][2]

L'or és un mineral de la classe dels elements natius que pertany al grup del coure. La classificació de Nickel-Strunz classifica l'or en la subclasse de metalls i aliatges intermetàl·lics i en la família del coure-cupalita; mentre que la classificació de Dana el classifica en la subclasse de metalls fora del grup del platí.^[2] L'or es considera un metall preciós, que des de l'antiguitat ha estat preuat per la seva bellesa, resistència als atacs químics i mal·leabilitat.^[1] Com la majoria d'elements natius, presenta un punt de fusió relativament baix (1.063 °C). L'or s'utilitza com a estàndard en l'intercanvi econòmic internacional, així com en joieria, electrònica (com a conductor, tot i el seu elevat cost) i processos fotogràfics. L'or pot presentar diferents impureses de plata, coure, pal·ladi i mercuri.^[1]

Segons la classificació de Nickel-Strunz l'or natiu pertany a «01.AA - Metalls i aliatges intermetàl·lics de la família coure-cupalita» juntament amb els següents minerals: alumini, coure, plom, níquel, plata, steinhardtita, auricuprur, cuproaurur, tetraauricuprur, anyuiïta, khatyrkita, novodneprita, cupalita, hunchunita, stolperita, hollisterita, icosaedrita, kryachkoïta i proxidecagonita.

L'or es troba en quantitats rellevants en tres tipus de dipòsits:

• En vetes de quars hidrotermal formades en roques metamòrfiques i ígnies.
• En dipòsits volcànics exhalatius de sulfurs.
• En dipòsits tipus placer tant consolidats com no consolidats.

També es pot trobar en dipòsits formats a partir de metamorfisme de contacte (com per exemple, en skarns); també en altres dipòsits hidrotermals i en dipòsits epitermals com ara les fumaroles marines.^[1]

L'or se sol trobar formant grans disseminats en vetes de quars amb pirita i altres sulfurs com a minerals associats. També es troba en forma de grans arrodonits, palletes (nuggets) o escates (flakes), en dipòsits de tipus placer tant antics com actuals.^[1] Les palletes són originàries de dipòsits hipogenètics, formant-se majoritàriament en vetes, però poden ser transformades mitjançant l'erosió i el transport.^[3]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Or natiu