Collar de l’Orde de Sant Silvestre i la Milícia Daurada abans de 1905.Medalla de l’Orde de Sant Silvestre i la Milícia Daurada, 1841.
L'Orde de l’Esperó d’Or[1] (en italiàOrdine dello Speron d'Oro; en francèsOrdre de l'Éperon d'or), conegut també com a Orde de la Milícia Daurada (en llatíOrdo Militia Aurata; en Italià Milizia Aurata),[2] és un orde papal de cavalleria concedit a aquells que s’han distingit en la propagació de la fe catòlica o que han contribuït a la glòria de l'Església, sia per les armes, sia pels seus escrits o sia per altres actes.
Història
Abans del segle xix
És la primera institució de cavalleria papal.[3] Té els seus orígens en el títol de comte palatí del Palau Laterà.[4][5] L'emperador Frederic III, del Sacre Imperi Romanogermànic va nomenar Baldo Bartolini, professor de Dret Civi a la Universitat de Perugia, comte palatí el 1469 i, segons l’historiador Paul F. Grendler, «Bartolini també va rebre l'Orde de Cavalleria de l'Esperó d'Or».[6] L’Orde de l'Esperó d'Or, enllaçat amb el títol de comte palatí, va ser àmpliament atorgat després del saqueig de Roma en 1527 per part de l'emperador Carles. Entre els receptors destaca Ticià (1533), que va pintar un retrat eqüestre de l'emperador Carles.[7] La refundació de l'orde la va dur a terme el papa Pius IV en 1559.[8]
Cap a mitjan segle xviii l'orde es va atorgar tant indiscriminadament que ni el llibertí Casanova el valorava.[9] El 1777 Wolfgang Amadeus Mozart el va obtenir tal com mostra un retrat seu de 1777.[10]Giovanni Battista Piranesi, que també va rebre l'orde, signava les seves obres com Cav. G.B. Piranesi.[11]
Segle xix, declivi de l’Orde
En el segle xix l'orde l'atorgava lliurement la cúria vaticana i els nuncis papals, als qui pagaven una petita taxa.[12]Honoré Daumier inclou el «Cavaller de l’Esperó d’Or» entre la seva sèrie de «Litografies bohèmies de París» (1842); de forma satírica.[13]
L'any 1841 l'orde fou suprimit pel papa Gregori XVI i absorbit per l'Orde de Sant Silvestre, que passà a anomenar-se Orde de Sant Silveste i la Milícia Daurada.[14]
↑L’esperó no es feia d’or sinó d’altres metalls com el llautó, el coure platejat o el ferro". (Stephen V. Grancsay, "A Pair of Spurs Bearing the Bourbon Motto" The Metropolitan Museum of Art Bulletin36.8 (August 1941:170–172) p. 171).
↑Paul F. Grendler, The Universities of the Italian Renaissance (2004), p. 184, note 130; the title empowered Fenzio to confer the license of doctor of civil law.
↑C Hope, "Titian as a Court Painter", Oxford Art Journal, 1979.
↑Thomas Robson, The British Herald; or, Cabinet of armorial bearings of the nobility... (1830) s.v. "Golden Spur, in Rome" and plate 4 (fig. 21) and 5 (figs 3 and 7).
↑"L'ordre qu'on appelle de l'Éperon d'Or était si décrié qu'on m'ennuyait beaucoup quand on demandait des nouvelles de mon croix." (Histoire de ma vie, 8;ix);.
_-_Tallinn_Museum_of_Orders.jpg)
