Palygorskita
La palygorskita és un mineral de la classe dels silicats (fil·losilicats). Va ser descoberta l'any 1862 en una mina a les muntanyes Urals prop de la localitat de Palygorskaya del krai de Perm, Rússia, sent nomenada així per aquesta localitat. Pertany i dona nom al grup de la palygorskita.[2] Un sinònim d'aquesta espècie és attapulgita. CaracterístiquesLa palygorskita és un fil·losilicat de magnesi, hidroxilat i hidratat. Cristal·litza en el sistema monoclínic, i el seu hàbit és d'aspecte asbestiforme. No ha de ser confosa amb la sepiolita, encara que estudis recents indiquen que ambdues podrien tenir la mateixa composició.[3] A més dels elements de la seva fórmula, (Mg, Al)₅(Si,Al)₈O20(OH)₂·8H₂O + 2H₂O, sol portar impureses de ferro i potassi. Formació i jacimentsApareix com a mineral secundari producte de l'alteració de silicats de magnesi en sòls i en sediments. També s'ha trobat en margues lacustres, en roques de carbonat i en roques ígnies màfiques. S'ha descrit en argila associada a un moviment de falla. Sol trobar-se associada a altres minerals com: calcita, dolomita, talc, clorita, quars, calcedònia, òpal o montmoril·lonita. Grup de la palygorskitaEl grup de la palygorskita de minerals és un grup format per cinc espècies, estretament lligat amb el grup sepiolita.[2]
Referències
|