Paul Preston
| (2004) |
| |
Naixement | 21 juliol 1946 (78 anys) Liverpool (Regne Unit) |
---|
Formació | St Edward's College Oriel College |
---|
Director de tesi | Raymond Carr |
---|
|
Ocupació | historiador, biògraf, catedràtic, hispanista |
---|
Ocupador | London School of Economics |
---|
Membre de | |
---|
Interessat en | Moviment obrer a Espanya, José Antonio Primo de Rivera, Guerra Civil espanyola, transició democràtica espanyola, franquisme, història contemporània d'Espanya, repressió franquista, Francisco Franco Bahamonde i Joan Carles I d'Espanya |
---|
Alumnes | Michael Richards i Enrique Moradiellos |
---|
|
Estudiant doctoral | Boris Volodarsky, Chris Ealham, Sebastian Balfour, Michael Richards, Francisco J. Romero Salvadó, Angel Smith, Gustau Nerín i Abad i Pedro Correa Martin-Arroyo (en) |
---|
|
|
| |
Paul Preston (Liverpool, 21 de juliol de 1946) és un historiador i professor anglès, autor de diverses obres sobre la Història Contemporània d'Espanya. És doctor en Història per la Universitat d'Oxford i catedràtic d'Història Contemporània espanyola i director del Centre Cañada Blanch per a l'Estudi de l'Espanya Contemporània (London School of Economics). També va ser professor d'Història a la Universitat de Reading i al Centre d'Estudis Mediterranis (Queen Mary College).[1]
Al costat de John Elliott, Ian Gibson i Hugh Thomas, constituïx el nucli dels hispanistes britànics que han dedicat el seu esforç a l'estudi de la història recent espanyola, especialment a la de la Segona República i la Guerra civil espanyoles. Posseïx la Gran Creu de l'Orde d'Isabel la Catòlica i és membre de l'Acadèmia Britànica. També és Comanador de l'Orde de l'Imperi Britànic. Premi Pompeu Fabra 2012 a la projecció i difusió de la llengua catalana.[2] L'any 2015 va obtenir el Premi Ciutat de Barcelona de projecció internacional "per la seva significativa trajectòria d’abast internacional com a historiador de la Segona República, la Guerra Civil, l'exili i la transició, uns períodes transcendentals per a Barcelona; el compromís amb la recuperació de la memòria històrica, així com amb Barcelona i Catalunya, des del Catalan Observatory de la London School of Economics, i amb la donació el 2015 del seu arxiu al Monestir de Poblet".[3] El 2016 fou investit doctor honoris causa per la Universitat de Barcelona.[4]
Biografia
Nascut a la ciutat de Liverpool, Anglaterra. Va impartir classes a la Universitat de Reading entre 1973 i 1991. Més tard exercí com a professor d'Història Contemporània al Queen Mary College de la Universitat de Londres, i després passà al London School of Economics & Political Science com a Catedràtic i Director del Centre Cañada Blanch per a l'estudi de la història contemporània d'Espanya de la mateixa universitat. Va dirigir el Centre Cañada Blanch fins a l'any 2020. Escriu articles en diverses publicacions i col·labora també amb la BBC com a comentarista de l'actualitat espanyola
Les seves obres se centren en la Història recent d'Espanya, des de la Segona República Espanyola (1931-1936), molt especialment la Guerra Civil Espanyola (1936-1939) fins a Transició Espanyola (1976 - 1982). A nivell personal, és afeccionat de l'Everton Football Club. El novembre de 2014 va signar el manifest «Deixin votar els catalans», juntament amb altres personalitats internacionals.[5]
Obres
- The Triumph of Democracy in Spain, New York, Methuen, 1986
- The Spanish Civil War, 1936-1939, New York, Grove, 1986
- The Politics of Revenge : Fascism and the Military in Twentieth-Century Spain, Winchester, Unwin Hyman, 1990
- Franco : A Biography, New York, Basic Books, 1994
- A Concise History of the Spanish Civil War, Fontana Press, 1996
- Doves of War : Four Women of Spain, London, HarperCollins, 2002
- Juan Carlos : A People's King, HarperCollins, 2004
- The Spanish Holocaust, 2011
- Arquitectes del Terror. Franco i els artifex de l'odi, Base, 2021
Referències
Enllaços externs
|
---|
1977: Josep Trueta · 1978: Ventura Gassol, Institut d'Estudis Catalans · 1979: Josep M. de Casacuberta, Obra Cultural Balear · 1980: Andreu Alfaro, Abadia de Montserrat · 1981: Joan Coromines, Centre Excursionista de Catalunya · 1982: Joan Triadú, Centre de Lectura de Reus · 1983: Oriol Martorell, Acció Cultural del País Valencià · 1984: Miquel Coll, Orfeó Lleidatà · 1985: Josep Benet, Teatre Lliure · 1987: Raimon, La Bressola · 1988: Pilar Malla, Serra d'Or · 1989: Eliseu Climent, Federació Catalana d'Escoltisme · 1990: Ramon Folch, Orfeó Català · 1991: Joan Fuster, Arrels · 1992: Enric Casassas, Òmnium Cultural · 1993: Pere Casaldàliga, Universitat Catalana d'Estiu · 1994: Joan Ainaud, Josep M. Ainaud, Comunitat cistercenca de Santa Maria de Vallbona de les Monges · 1995: Antoni M. Badia, Dagoll Dagom · 1996: Josep Laporte, El Temps · 1997: Francesc Candel, Escola Valenciana · 1998: Josep Amat, Col·lecció Clàssics del Cristianisme · 1999: Ramon Sugranyes, Centre d'Estudis i Documentació Internacionals a Barcelona · 2000: Jordi Savall, Festival Internacional de Música de Cantonigròs · 2001: Universitat de València · 2002: VilaWeb · 2003: Josep Maria Àlvarez · 2004: Antoni Bassas · 2005: Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya · 2006: Carme Ruscalleda · 2007: Federació Llull · 2008: Joan Font · 2009: Fundació Joan Maragall Cristianisme i Cultura · 2010: Fundació puntCat · 2011: Isona Passola i Vidal · 2012: Joan Massagué i Solé · 2013: Paul Preston |
|