Pere Ausió i Rovira
Pere Ausió i Rovira (Vic, ca. 1886 - Manresa, 1970) fou un escriptor, periodista i polític català. Era fill del vigatà Francesc Ausió i Serratosa (1856-1915), combatent a la tercera guerra carlina,[1] i de Carme Rovira.[2] De professió escrivent, va viure a Manresa,[3] on fou redactor del setmanari L'Amic del Poble, portaveu de la Joventut Carlista de la ciutat, i des de l'any 1921 del setmanari tradicionalista Seny, del qual el 1934 en va esdevindre director. També va ser corresponsal literari del diari El Correo Catalán.[4] El 17 d'octubre de 1915 es casà a l'església parroquial de Nostra Senyora de la Pietat de Vic amb Pilar Puiggrós i Playà[5] amb qui tingué un fill 2 anys després, el 13 de novembre de 1917, Francesc Ausió Puiggrós.[6] Després de la Guerra Civil espanyola va donar suport al règim de Franco. Del 1939 al 1943 fou regidor a l'Ajuntament de Manresa[7] i va ser sotsdirector de la Junta del Museu de Manresa.[8] Col·laborà en nombroses publicacions manresanes, entre elles, la revista il·lustrada Jorba,[9] el setmanari Ciudad (fundat l'any 1940), del qual va ser secretari de redacció,[10] Juventud mariana, i Lingua Club, on va escriure articles de la història de Manresa com Nuestra fiesta de reyes (1949) i Manresa y sus tradicionales "Enramades" (1951). El 1964 va publicar una recopilació de biografies publicades anteriorment per ell mateix a la premsa, titulada Biográfica manresana.[11] L'any 1960 va obtindre a Manresa el primer premi periodístic de la festa de Sant Francesc de Sales.[12] Va morir al setembre del 1970 i fou enterrat al cementiri de Manresa, al pati de San Fructuós C, 102, 1er pis. Fou germà del fotògraf[13] Miquel Ausió i Rovira (1897-1970).[2] Obres
Referències
Information related to Pere Ausió i Rovira |