Pierrot el boig

Pierrot el boig
Pierrot le Fou
Fitxa
Direcció	Jean-Luc Godard
Protagonistes	Jean-Paul Belmondo; Anna Karina; Graziella Galvani; Dirk Sanders; Samuel Fuller; Jean-Pierre Léaud; Dominique Zardi; Georges Staquet; Henri Attal; László Szabó; Raymond Devos; Roger Dutoit; Viviane Blassel; Pascal Aubier; Krista Nell; Hans Meyer
Producció	Georges de Beauregard
Guió	Jean-Luc Godard i Remo Forlani
Música	Antoine Duhamel i Serge Rezvani
Fotografia	Raoul Coutard
Muntatge	Françoise Collin
Productora	Dino de Laurentiis Cinematografica
Distribuïdor	Netflix i Société Nouvelle de Cinématographie
Dades i xifres
País d'origen	França i Itàlia
Estrena	1965
Durada	110 min
Idioma original	francès
Versió en català	Sí
Rodatge	París
Color	en color
Pressupost	300.000 $
Descripció
Basat en	Obsession (en)
Gènere	cinema romàntic, drama, comèdia i cinema de ficció criminal
Lloc de la narració	Toló
Premis i nominacions
Nominacions	candidata internacional als Premis Oscar (1966) ;

Pierrot el boig (títol original en francès: Pierrot le Fou) és una pel·lícula franco-italiana dirigida per Jean-Luc Godard, estrenada el 1965. Ha estat doblada al català.^[1]

Argument

Ferdinand Griffon és un home que viu amb la seva dona i els seus fills. Està una mica desenganyat, ja que acaba de perdre la seva feina a la televisió. Un vespre, mentre torna d'una desoladora vesprada amb els seus sogres, s'adona que la cangur que ha vingut és una antiga amiga, Marianne. Decideix deixar-ho tot i marxar amb ella cap al Sud de França, en un gran periple on es barrejaran tràfic d'armes, complots polítics, trobades incongruents, però també pauses bucòliques i esquinços amorosos.^[2]

Repartiment

Jean-Paul Belmondo: Ferdinand Griffon, anomenat « Pierrot »
Anna Karina: Marianne Renoir
Graziella Galvani: Maria, la dona de Ferdinand
Dirk Sanders: Fred
Jimmy Karoubi: el cap des gàngsters
Roger Dutoit i Hans Meyer: els gàngsters
Samuel Fuller: ell mateix
Príncesa Aïcha Abadie: ella mateixa
Alexis Poliakoff: el mariner
Raymond Devos: l'home del port
Lazlo Szabo: Lazlo Kovacs
Jean-Pierre Léaud: un espectador
Georges Staquet: Franck
Henri Attal: el bomber #1
Dominique Zardi: el bomber #2
Viviane Blassel

Gènesi de la pel·lícula

Tries dels actors

Els papers principals A l'estrena havien de ser per Michel Piccoli i Sylvie Vartan, però aquesta última va refusar. El cineasta va decidir doncs canviar de parella i va cridar a Jean-Paul Belmondo així com a Anna Karina, la seva primera dona, que va col·laborar per sisena vegada amb el seu marit.

Samuel Fuller, que fa el seu propi paper en una escena al començament de la pel·lícula, ha apreciat treballar amb Godard. En una taula rodona a Los Angeles el 1968, explica :

«

Jean-Luc Godard ha tingut l'amabilitat de proposar-me interpretar el meu propi paper en una escena de còctel de Pierrot el boig . Era allà per preparar una pel·lícula que mai no he rodat. Se'm demanava el que feia a París. Ho explicava. L'estrella, Belmondo, em preguntava «què és el cinema ? ». Ho explicava. Era agradable treballar amb un realitzador com ell. Particularment viu. En allò que em concerneix, em sentia verdaderament còmode.^[3]

»

Rodatge

El rodatge comença el dilluns 24 de maig i s'acaba vuit setmanes més tard, el 17 de juliol de 1965, amb un total de quaranta-quatre dies.^[4] La pel·lícula ha estat rodada a Hyères, Gonfaron, Toló, Giens, Porquerolles, París, Issy-les-Moulineaux, Tremblay-lès-Gonesse, Neuilly i a l'estudi de Saint-Maurice^[4]

Premis i nominacions

Nominacions

1965: Lleó d'Or a la Mostra de Venècia
1967: BAFTA al millor actor estranger per Jean-Paul Belmondo^[5]

Referències

↑ Error: hi ha títol o url, però calen tots dos paràmetres.«». esadir.cat.
↑ «Pierrot le fou». The New York Times.
↑ Brenez, Nicolas; Arnoldy, Édouard «Cinema / Política - Los Angeles, 1968». Débordements, setembre 2012. Arxivat de l'original el 2013-06-13 [Consulta: 23 octubre 2014].
↑ ^4,0 ^4,1 Aidelman, Núria «Les Archives de script de Suzanne Schiffman: Godard au travail à Pierrot le fou». La biblioteca de la pel·lícula, 2006.
↑ «S’ha mort Jean-Paul Belmondo, actor emblemàtic del cinema francès». Vilaweb, 06-09-2021. [Consulta: 11 setembre 2021].

Enllaços externs

Pierrot le fou crítica a Laterna Magica (francès)
Pierrot le fou a Cinémediafilm (francès)

[1] Error: hi ha títol o url, però calen tots dos paràmetres.«». esadir.cat.

[2] «Pierrot le fou». The New York Times.

[brenez-3] Brenez, Nicolas; Arnoldy, Édouard «Cinema / Política - Los Angeles, 1968». Débordements, setembre 2012. Arxivat de l'original el 2013-06-13 [Consulta: 23 octubre 2014].

[aidelman-4] 4,0 ^4,1 Aidelman, Núria «Les Archives de script de Suzanne Schiffman: Godard au travail à Pierrot le fou». La biblioteca de la pel·lícula, 2006.

[5] «S’ha mort Jean-Paul Belmondo, actor emblemàtic del cinema francès». Vilaweb, 06-09-2021. [Consulta: 11 setembre 2021].

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]